INFRAESTRUCTURES

La meitat dels trens de Regionals no arriben mai a l’hora

La puntualitat mitjana se situa en el 49%, 30 punts per sota de l'objectiu de Renfe. La falta d’inversió i els canvis en la seguretat en són les causes. Un 13% dels trens de Rodalies també arriben tard

Aquin país civilitzat només un de cada dos trens arriba a l’hora que diu l’horari marcat? A Catalunya. Aquesta és la mitjana de la puntualitat actual (49,2%) de les sis línies de Regionals, és a dir, els trens que surten de Barcelona i van cap a tots els extrems del país, quan l’objectiu pactat amb Renfe hauria de ser del 80%. Amb les sis línies de Rodalies el percentatge és millor, però l’objectiu també és més alt: la puntualitat actualment és del 86,86%, però hauria de ser del 97%. El pitjor del cas, però, és que el 2013 Renfe complia de manera raonable (95,3% a Rodalies i 79% a Regionals) el compromís de puntualitat amb la Generalitat, titular del servei -traspassat per l’Estat el 2009-, i en només tres anys la caiguda de la fiabilitat ha sigut espectacular. Els motius? La falta d’inversió crònica d’Adif (gestor públic de les infraestructures de trens) a la xarxa ferroviària catalana -el 2015 només van executar el 26% del pressupost previst, per exemple- i les mesures de seguretat aplicades a les vies per por que es pogués repetir un altre accident com el de Santiago de Compostel·la del 24 de juliol del 2013, que han fet reduir ostensiblement la velocitat comercial de la majoria de línies.

Un de cada dos

El 49,2% de la puntualitat a les Regionals no és una mitjana enganyosa, com a vegades passa, sinó que hi ha tres línies per sota del 50% de fiabilitat (R16 28%, R15 40% i R14 48%) i dues més que superen aquest percentatge per poc (R13 52% i R11 57%). Aquestes són dades a les quals ha tingut accés l’ARA a partir d’una petició d’accés de la llei de transparència. El 2013 la R11, la R12 i la R13 estaven molt a prop de complir els objectius de fiabilitat fixats, mentre que en la R14, la R15 i la famosa R16, que fa tres anys ja eren les pitjors, els índex han caigut ara a nivells lamentables.

A les Rodalies, en canvi, la mitjana de puntualitat (86,86%) sí que es veu afectada per una alteració important: l’incendi a l’enclavament de Mollet de finals de l’any passat per un robatori de coure que va afectar greument les línies R2 i R8, i aquestes dues en especial han fet baixar la mitjana del 2016. Fins al 2015 la puntualitat a les Rodalies no era gaire lluny de l’objectiu fixat, i hi ha línies que sempre han vorejat la perfecció com la R7 -la més curta- i la R8 -és l’única orbital que no passa per Barcelona-, i d’altres que en els últims tres anys fins i tot han millorat la seva fiabilitat com la R1 o la R4. Aquests percentatges de puntualitat tenen un asterisc important que cal comentar: Renfe compta que un tren de Rodalies és impuntual si arriba més de 3minuts per sobre el seu horari, i a partir de 5 minuts en el cas dels Regionals. Tots els retards, però, es compten igual: un tren és igual d’impuntual si arriba 6 minuts tard com si hi arriba 30 minuts (o més). Per aquest motiu, per exemple, els usuaris de la R3, que pateix tots els inconvenients de la via única, no deuen tenir la sensació que el seu tren arriba a l’hora 9 de cada 10 vegades, ja que quan arriba tard arriba molt tard.

Limitacions de velocitat

Què ha passat, doncs, des del 2013, que la fiabilitat de Renfe ha caigut a mínims històrics? L’accident de Santiago, en què un tren Alvia va descarrilar i van morir 79 dels 218 passatgers, ho va canviar tot. Tal com aquest diari ja va explicar en un reportatge el 12 d’abril, la por d’Adif de tenir algun ensurt similar al d’Angrois va fer que apliqués unes mesures de seguretat que, segons alguns maquinistes amb qui va parlar l’ARA llavors, eren en alguns punts exagerades. Així, en tots els canvis significatius de velocitat (CSV), superiors a 30 km/h, els maquinistes han de reduir la velocitat molt abans del revolt, sovint un o dos quilòmetres abans.

Tots els trens tenen afegit un sistema de seguretat que es diu Asfa Digital (Anunci de Senyals i Frenada Automàtica) i, si el maquinista no redueix la velocitat, se sent un xiulet cada cop més insistent fins que frena el comboi automàticament. L’Asfa també s’aplica amb les limitacions temporals de velocitat (LTV) que es posen en alguns punts de la via quan hi ha algun despreniment de roques d’una trinxera, o mentre duren les obres de millora ode reparació. D’aquestes LTV sempre n’hi ha hagut, com de canvis de velocitat, però fins al 2013 els maquinistes tenien la discrecionalitat d’adaptar la velocitat, i ara ja no, cosa que fa que la velocitat s’hagi reduït moltíssim en la majoria de línies, sobretot les Regionals.

Segons el Govern, ara hi ha més LTV que abans per la falta d’inversió crònica, cosa que un portaveu d’Adif nega rotundament. Des del gestor d’infraestructures afirmen que les LTV aniran desapareixent -i de retruc el 50% dels CSV que estan vinculats a les LTV- perquè hi estan actuant activament. Per exemple, si al maig hi havia 126 LTV, el 4 d’agost n’hi havia 106, i ja estan actuant en 16més, i aviat ho faran en 20 més. Des del Govern consideren que si Adif s’ha posat les piles aquests últims mesos és precisament perquè els índex de puntualitat parlen per si sols. El gestor d’infraestructures, però, nega que ara estigui invertint més en manteniment que els últims anys i, de fet, es desmarca de la impuntualitat -que el portaveu defineix com un concepte “subjectiu”- i afirma rotundament que el seu principal objectiu és la seguretat.

Per què ha caigut la puntualitat en 3 anys?

Els motius perquè els trens de Renfe arriben sovint tard són molt diversos i no sempre tots són atribuïbles a Adif -la via en mal estat- o Renfe -trens que s’espatllen-. Sovint els mateixos usuaris provoquen retards, com quan es neguen a pagar un bitllet o bloquegen les portes. Ara, això no explica perquè en els últims tres anys són molt més impuntuals que abans.

LTV i CSV

Des de l’accident de Santiago, quan hi ha una limitació temporal de velocitat o un canvi significatiu de velocitat, el maquinista ha de frenar obligatòriament el tren molts metres o quilòmetres abans del que ho feia abans.

Falta d’inversió

La falta d’inversió crònica de l’Estat a la xarxa catalana -que Adif nega- ha fet que hi hagi més incidències i, per tant, més punts de la via a reparar i més LTV.

Avaries importants

En els últims tres anys s’ha avariat dues vegades el cervell de les Rodalies, el CTC, i l’enclavament de Mont-roig del Camp per falta d’inversió. També hi ha hagut avaries importants per culpa de robatoris de coure.