Publicitat
Publicitat

GOVERNANÇA

Suspens en prevenció de la corrupció

La UB ha estrenat aquest curs un màster sobre els riscos de la mala administració pioner a l’Estat

¿Tots els contractes que fa una administració requereixen concurs públic? ¿Un alt càrrec polític ha d’estar en un tribunal de contractació obrint pliques? ¿Tothom dins d’una administració pública reconeix la diferència entre el que és un delicte penal i el que és èticament reprovable? Des que els casos de corrupció política han colonitzat les pàgines dels diaris -en especial arran de la crisi-, molta gent s’ha adonat que la societat té un problema més greu del que es pensava. Entre ells hi ha dos professors de la Universitat de Barcelona, el catedràtic en dret administratiu Juli Ponce i el catedràtic en dret penal Joan Queralt, que també es van adonar que ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat hi havia cap titulació acadèmica per formar persones perquè lluitin contra la corrupció. Així va néixer al 2016 el màster de prevenció, control i reacció davant la corrupció, public compliance, bon govern i bona administració, que va arrencar l’octubre passat, i aquest juny va tancar, amb 30 alumnes, el primer dels dos cursos.

“L’Oficina Antifrau de Catalunya era l’única que feia formació sobre aquests temes abans que nosaltres i teníem clar que havíem de treballar junts”, explica Juli Ponce. Així, Antifrau s’ha encarregat d’elaborar el contingut de dos dels sis mòduls de què consta el màster, hi posa els professors i a més ofereix el lloc perquè els alumnes puguin fer-hi les pràctiques al final dels dos cursos. “Sempre que hi ha recursos públics i poder de decisió hi ha risc de corrupció”, afirma contundent Miguel Ángel Gimeno, director d’Antifrau. Des de la creació de l’oficina al 2009 ha anat fent diferents programes de formació sobre ètica, integritat pública i control de la corrupció destinats a càrrecs electes locals, alts càrrecs de la Generalitat i directius d’institucions públiques. Des de fa uns quants mesos, però, ha engegat un programa de formació nou -sessions úniques de 3 o 4 hores- destinat específicament als partits polítics, perquè s’ha detectat que són els que més mala nota van obtenir al baròmetre de la corrupció que elabora periòdicament Antifrau. “Precisament perquè els partits són actors fonamentals en la nostra democràcia, cal que facin passos decidits per controlar la corrupció, cal voluntat política: les lleis són necessàries, però no ho poden resoldre tot; per exemple, no és pas obligatori acceptar donacions irregulars”, argumenta Gimeno.

Des de l’última reforma de la llei de finançament dels partits del 2015, tots ells han de tenir obligatòriament un sistema de prevenció de la corrupció, i si es produeix un cas i es demostra que no tenien aquest sistema ni han fet res per evitar que passés, també poden ser condemnats penalment com a partit -des del 2010 el Codi Penal espanyol diu que les persones jurídiques també poden ser condemnades per delictes-. Això també els passa a les empreses privades que tenen contactes amb l’administració.

És per aquest motiu que un dels impulsors del màster contra la corrupció de la UB, Juli Ponce, lamenta que en aquesta primera edició només hagin tingut com a alumnes funcionaris. “Estem molt contents perquè és un dels perfils a qui ens dirigim, però també volíem que s’hi apuntessin càrrecs electes, alts càrrecs polítics, membres de partits o membres d’empreses privades que són concessionàries de l’administració”. Ponce recorda que abans de posar en marxa el màster van anar a parlar amb tots ells, i van trobar molt interessant la iniciativa, però a l’hora d’apuntar-s’hi només ho van fer els càrrecs més tècnics de l’administració.

Corrupció i bon govern

El màster creat per la UB vol posar el focus en el germen de la corrupció, que és la mala administració o el mal govern, perquè el camí per atacar-la no és només la repressió, sinó també la prevenció. Així ho entén Ponce, que recorda que “en una mala administració ningú comet cap delicte penal tipificat, però les males pràctiques acceptades per tradició són la porta oberta a la corrupció”. I aquí és on el màster ha centrat més l’atenció, en “l’escala de grisos”. Oriol Rua, un dels alumnes -tècnic del departament d’Agricultura-, explica que “es perden més diners públics amb una mala administració que amb la corrupció”. Un altre dels alumnes, Daniel Garcia Casado, de l’Escola d’Administració Pública, valora del màster la quantitat i diversitat de professors que han tingut el primer curs, des d’informàtics fins a periodistes, passant per un neurocientífic, que els han ajudat a tenir una visió polièdrica de la corrupció. En aquesta línia, Núria Valero, lletrada de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, explica: “De totes les classes he après coses que ja he incorporat al meu dia a dia”.

En la lluita contra la corrupció encara hi ha molt camí per fer, però, com en tants altres àmbits, la formació és imprescindible.

RE