Publicitat
Publicitat

LEGISLACIÓ

Via lliure a la ILP pel dret a l’habitatge sense lloguer forçós

La PAH accepta eliminar el concepte per aconseguir el sí de Convergència i que la llei s’aprovi el 22 de juliol

“Canviarem la fórmula del lloguer forçós per un altre redactat, però el resultat serà el mateix, garantir el reallotjament de totes les persones desnonades”. Carlos Macías, portaveu de la PAH, explicava ahir al Parlament que aquest era el principal escull que impedia l’acord amb Convergència i el Govern perquè donessin el sí a la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica, i que van estar fins dimecres a última hora negociant: “Tenim un principi d’acord amb ells, tot i que semblava difícil”. Fonts del Govern admeten a l’ARA que ells no haurien votat mai a favor d’una llei que inclogués l’expropiació forçosa d’habitatges, tant perquè el Tribunal Constitucional l’hauria suspès, com ja li va passar a la llei andalusa, com per convenciment: Convergència creu fermament en la propietat privada. De fet, aquesta possibilitat ja estava dins la llei d’habitatge que va aprovar el govern tripartit, i el primer que va fer CiU en entrar al Govern el 2010 va ser eliminar aquest article.

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la tramitació de la ILP pel dret a l’habitatge com a proposició de llei sense cap esmena a la totalitat -tots els partits s’hi van comprometre, també el PP- i amb els tràmits escurçats perquè es pugui votar ja en el pròxim ple, l’últim abans de les vacances d’estiu, el 22 de juliol. L’alegria dels membres de la plataforma que han impulsat la ILP, formada per la PAH, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’observatori DESC, no es podia dissimular al Parlament. A poc a poc van sumant victòries. Van recollir 1,4 milions de signatures per a la ILP al Congrés de Diputats a favor de la dació en pagament quan només en necessitaven 500.000, i ara al Parlament en necessitaven 50.000, i en van entregar més de 140.000. A Madrid el ribot de la majoria absoluta del Partit Popular va escombrar-los, però a Barcelona han aconseguit convèncer tots els partits perquè votin a favor de la llei, menys al PP, amb unes altes dosis de negociació. Roger Torrent (ERC) ho deia clar ahir durant el ple: “Ens hi afegim tard, però permeteu-nos que la part final del camí la puguem fer junts”. La PAH només lamentava el canvi de Ciutadans. “Ens han enganyat. Ens van dir que ens donaven suport, i ara han presentat esmenes per retallar la ILP”, explicava Macías. Malgrat el gir de C’s, la ILP ja compta amb els suports suficients -CDC, UDC, ERC, ICV, PSC i CUP- per convertir-se en una llei d’aquí quinze dies.

Comissió de sobreendeutament

El primer article de la ILP fa referència a la “necessària” segona oportunitat per a les persones que s’han sobreendeutat. Es crearan comissions de sobreendeutament, òrgans extrajudicials que buscaran resoldre el deute mitjançant un pacte amb les entitats financeres. Un altre dels objectius és aturar els desnonaments, fins i tot encara que s’hagi aconseguit la dació en pagament. Si la família segueix en situació de vulnerabilitat tot i haver saldat el deute amb el banc, seran reallotjats d’alguna manera -a la ILP hi posava “lloguer forçós”, però es canviarà-. La ILP també defensa que l’administració garanteixi el dret a l’accés a l’aigua, la llum i el gas de les persones en risc de vulnerabilitat com a mínim durant 3 anys. Es demana que el Govern fixi que les despeses en habitatge i subministraments bàsics no puguin comportar més d’un 30% dels ingressos familiars. Un percentatge que s’hauria d’aplicar en tots els casos de lloguer social per determinar el preu mensual de l’habitatge.

“Estem farts que sempre guanyin els mateixos”, repeteix la gent de la PAH des de fa temps. Ahir van guanyar ells.

El Govern defensa que han sigut “ambiciosos”

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, també va intervenir al ple durant el debat de la ILP i abans que res va felicitar la tasca de la plataforma impulsora per haver posat el dret a l’habitatge al centre del debat polític. “Teniu raó que era incomprensible tenir pisos buits allà on hi ha necessitat d’habitatge, i que el Govern no fes res”, va dir el conseller. Per a Santi Vila, però, en els últims mesos des de la Generalitat han aprovat diferents mesures “ambicioses” que van en la línia del que reclama la ILP. Just el dia abans s’havia aprovat al ple l’impost per gravar els pisos buits de les entitats financeres -que feia dos anys que s’havia anunciat-, i unes setmanes abans, el dret de tempteig perquè el Govern pugui comprar els pisos al mateix preu que els bancs els anaven a vendre a fons d’inversió, per posar-los en lloguer social. Dilluns la Generalitat va fer la primera compra amb aquest dret: 40 pisos a Bankia.