23/06/2015

Com hem de tractar casos com el de Lubitz?

2 min
Andreas Lubitz en una fotografia que va penjar ell mateix a les xarxes socials.

Cap De SocietatQuan algú comet un acte d’extrema violència sense una motivació clara aparent, la reacció sempre és tractar-lo de boig. En un període de menys d’un mes, dos tràgics successos van posar a prova altre cop la professió periodística: l’avió de Germanwings que Andreas Lubitz va estavellar contra els Alps voluntàriament (el 24 de març) i la mort d’un professor a mans d’un alumne de només 13 anys a l’Institut Joan Fuster de Barcelona (el 20 d’abril). Quan algú fa una cosa que no té explicació, que no faria la gent normal, la temptació d’etiquetar-la és molt gran.

Els periodistes també som persones, com qualsevol altre -encara que de vegades no ho sembli-, i els nostres mecanismes mentals funcionen igual que els de la resta de la gent. L’única diferència respecte a la resta de la gent és que la nostra responsabilitat és molt més gran perquè podem influir en el pensament de la gent. Contribuïm a crear els estereotips de la nostra societat, tot i que no en som els únics responsables, i ho hem de tenir present quan exercim la nostra professió. Quan ens trobem davant de crims d’inspiració radical religiosa o ideològica, ja no tenim necessitat de recórrer al comodí del trastorn mental. Els assassins de Charlie Hebdo o d’ETA són terroristes, i punt.

En canvi, en el cas d’Andreas Lubitz o el del noi de l’Institut Joan Fuster, sembla que l’única raó per fer el que van fer són els seus possibles problemes mentals. No tenim res més on agafar-nos. És llavors quan, per extensió, fem un mal terrible a tot el col·lectiu dels que pateixen trastorns mentals i no són violents ni ho seran mai, i fem mal a la societat perquè, sense adonar-nos-en, contribuïm a generar por cap a la gent que pateix aquestes malalties.

Des de l’associació Obertament es fa una tasca molt important de veu de la consciència dels mitjans, revisant tot el que es publica. Ens truquen i ens avisen si un titular és desafortunat i ens expliquen per què, perquè no ho tornem a fer. Però ara han iniciat una tasca preventiva. Una sèrie de xerrades amb els professionals dels mitjans perquè, abans que hi hagi un altre Germanwings, siguem conscients dels titulars que escrivim. Des de l’ARA ens hi comprometem.

stats