Publicitat
Publicitat
image-alt

ALBERT VILLARÓ

El rànquing

Des que al neolític els primers pagesos van inventar el càlcul que ens agraden les llistes. Quins són els cent millors àlbums de la història. Els mil llibres que has de llegir abans no et moris, les set...

Cotxes

Hi havia un niu, sí, damunt d’una biga. En un lloc estranyament accessible, gairebé a peu pla, quan hom creuria que els nius demanen un mínim d’intimitat i tranquil·litat. Estava buit, però es coneixia que...

La nota

Hi ha tants ítems avorribles en la configuració de la dita fotocomposició 'ferrusolesca', més enllà del fet en sí, que és difícil escollir-ne un de sol. Començant per l’ortografia impossible, que evidencia...

La gelada

Dijous va glaçar. No molt, certament, però prou com per poder dir que sí, que aquesta nit ha glaçat. Aquest zero, límit teòric dels llibres de física i química, es va manifestar en tota la seva...

Fibra òptica

M’he fet gran i potser he perdut definitivament el tren del progrés i dels temps moderns, però si tingués trenta-cinc o quaranta anys menys, em dedicaria en cos i ànima a fer-me un ‘youtuber’ de veritat....

Tartera

L’any passat, l’artista Miquel Mercè va desafiar la lògica caòtica de la tartera de Carroi amb un llençol blanc, una intervenció radical i minimalista. Aquest any, les taques blanques van prenent d’altres...

BWV 244

Sí, som a Dijous Sant encara que no es ho sembli pas. D’aquells dies tenebrosos de quan era jovenet, de visites als monuments, la ràdio eixuta, les llarguíssimes hores fent mones i més mones a l’obrador de...

L’estat

Dilluns passat, una reduïda delegació andorrana va participar en la jornada inaugural de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, la trobada de referència al món en literatura per a nens. És, com...

Camí del rècord

Sí, és molt fàcil fer-ne befa, perquè la notícia té suc. El ciutadà que va encastar el seu vehicle contra un talús de la carretera de l’Aldosa portava a la sang un rècord absolut d’alcohol. I un dilluns a...

Els noms

Sempre m’ha fet molta gràcia la denominació oficial de l’estació del tren d’alta velocitat que hi ha a Lleida. Lleida-Pirineus, la van batejar, i es van quedar tan amples. Pel mateix preu podrien haver...

La maniobra

Si remenen una mica pel diari, podran veure un vídeo de les càmeres de mobilitat on es veu com un vehicle intenta fugir de la cua de sortida, diumenge a la tarda, travessa la línia contínua, intenta girar...

The Emerald Piper

La coloració del Valira en resplendent verd maragda ha estat motiu d’enjogassats comentaris arreu. Per primera vegada en molt de temps, Andorra ha aparegut als ulls del món -als ulls del món proper, si més...

Cendra

Ahir va ser dimecres de cendra. Per a molts, si no hi haguessin hagut les vacances escolars probablement no se n’haurien adonat ni del carnaval, una festa que potser tenia algun sentit a l’antic règim, però...

Camp enrere

És el nou crit de guerra. Com el desperta ferro dels almogàvers, o l’aür-aür dels ismaelites en batalla. Camp enrere! No estic gaire al cas de les normes que regeixen el bàsquet -i 'nel mezzo del camin...

'Disclaimer'

Tinc una petita mania (de les grans val més no parlar-ne): col·lecciono aquelles postil·les que acompanyen els correus electrònics i venen a dir que, si no ets el destinatari, l’esborris. En general, però,...

Passpartú

Bé, diu que tenim un ciberpassaport que és una virgueria policarbonada. El senyor Guillem Pons Font ha tingut la gentilesa d’ensenyar-nos-el, com a protagonista de la campanya d’Interior. En un món on les...

La ruleta andorrana

Diguem-ho d’entrada, que ningú no es pensi que es tracta d’una variant local de la terrible ruleta russa: la veritable ruleta andorrana -a l’espera de les que rodin pel casino- és qualsevol de les rotondes...

El joc

Quan era petit recordo que em passava tardes damunt d'una pell de vaca entretingut amb un joc de construccions danès que, per tal de no fer propaganda no remunerada, batejarem amb un nom llatí escollit a...

Gràcies

Quan era jove era normal moure’s en autoestop. Pujàvem i baixàvem tot el dia fent dit amb la certesa que, més tard o més d’hora, algú ens agafaria. Amb el temps, això de posar un desconegut al cotxe cada...

Gramàtica

L’altre dia em vaig firar la nova gramàtica de l’IEC. Em va fer una certa impressió. En part pel pes i pel preu -és relativament cara, però molt barata si comptem la quantitat de paraules que conté-, però...

La boira

Els esquiadors anglesos que pugen a Andorra i tenen com a destinació xàrter l’aeroport d’Alguaire estan essent desviats per culpa de la boira i ara, i fins que no escampi, me’ls envien cap a Reus, la ciutat...

Els morts i el calendari

Sí, ja sé que tinc una edat en què res –o gairebé res– no hauria de sorprendre’m. Però no puc deixar d’admirar la gairebé unànim superstició del calendari que reflecteixen els titulars de premsa. Potser és...

El caldo

La imatge de l'arbre de Nadal, coronat per una estrella daurada tombat al costat del camió encastat al mercat del Tiergarten és pertorbadora. No cal posar-hi gaire més truculència. L’hem vista publicada als...

Buggies

La notícia, que és necessàriament breu i no entra en grans literatures, dóna peu a fer volar la imaginació. Heus-la ací: diumenge, tres buggies procedents d’Andorra van irrompre a les pistes d’esquí de fons...

La innocència

No voldria fer més safareig amb el cas de la nena de Fígols, els seus pares i el negoci del dolor. Si alguna cosa m’ha ensenyat l’edat és a ser prudent i no categòric, si més no amb les coses de les quals...

Nothing Thursday

Hem sobreviscut a les ofertes irresistibles del Black Friday. Hem desobeït els cants de sirena que ens animaven a afluixar la mosca el Cyber Monday, i ens neguem a seguir les consignes que ens obliguen a...

Rain

Ara fa cinquanta anys –cinquanta!– els Beatles van gravar aquella extraordinària cançó que es deia ‘Rain’, que va aparèixer com a cara B (sí, abans es feien singles amb cares A i cares B!) d’aquell no menys...

La lluna en un cove

Si no ens avisen els homes del temps, potser ni ens n'hauríem adonat. Oh, nois, ep, mireu el cel, aquesta nit, que hi ha un tros de superlluna que és una superpassada i la propera vegada que això passi...

El mur

L'he vist créixer des del primer dia, des que van instal·lar les bastides i la Samantha va començar a dibuixar-ne les formes bàsiques. Cada dia, tornant de dinar, mirava com, mica a mica, aquelles línies...

Fantasmes

Ha passat un Halloween més. El moderat -per no dir escàs- grau de glamur que desprenen els nostradíssims panellets i les castanyes no té gran cosa a pelar contra l’imaginari infantil de la disfressa, les...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >