Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Albert Castellón : "L'oligarquia només es beneficia a ella mateixa"

Com s'ha de vendre la marca Catalunya? Albert Castellón ha aprofitat la seva experiència com a director general de Moritz per escriure Catalonia, next brand in Europe , un llibre en què explica quina estratègia de màrqueting ha de seguir Catalunya.

Vostè creu que l'economia catalana funcionaria millor amb la independència. Per què?

Formem part d'un país que té una sèrie de rèmores. Si hi trenquem i no hi ha represàlies, jo crec que serà bo per al teixit empresarial català. Catalunya és un país que exporta, que té una xarxa d'empreses i professionals molt important. A més, els països de mida mitjana o petita, quan són qualitativament potents, són països que triomfen a Europa i al món. Estic convençut que, a més, això generaria una il·lusió i una energia molt positives. Econòmicament ens en sortiríem clarament.

Al llibre explica que, quan Moritz va renéixer, va escollir que el seu públic objectiu serien els bobos [burgesos i bohemis] de Barcelona. Quin és el públic objectiu al qual s'ha de dirigir Catalunya?

Tots els públics són necessaris en un procés d'aquest tipus, perquè has de tenir la quota de mercat més alta. Si no tens un 51% de quota de mercat, res té sentit. Hi ha empreses, com és el cas de Moritz, que no necessiten tenir un 51% per ser exitoses. El producte i la marca Catalunya han de ser mainstream , majoritaris. En els últims vint anys, el 90% de les propostes s'han fet pensant en un públic evident, el catalanista convençut. Ens exciten perquè comprem un producte que ja hem comprat. Ara es comença a fer un exercici per atreure nous públics, perquè cal ampliar la quota de mercat en 10 o 20 punts. Combinar les propostes per a uns públics i uns altres és la màgia del màrqueting, i els polítics han d'aplicar aquesta màgia.

Vostè afirma que a Catalunya hi ha una oligarquia que viu de rendes, que s'ha de dir qui són i què aporten a la riquesa del país. Endavant.

Estem massa pendents de què diu l'un o l'altre. En un procés d'aquest tipus, el vot d'una persona dels afores de Reus val igual que el d'una persona de Pedralbes. Parlo de desemmascarar aquesta oligarquia, però no en el sentit d'una caça de bruixes. El que cal és relativitzar les postures d'aquesta oligarquia, que té relacions comercials molt clares amb l'Estat que la beneficien a ella i que no ens beneficien a la resta. Ells defensen legítimament la seva postura. El que no és legítim és que des d'aquesta posició de poder es vulgui influir en la resta. Tothom pot tenir la seva opinió, però per molts calés que tinguis la teva no ha de prevaldre per sobre de la resta d'opinions.

¿Entén que alguns empresaris tinguin por de la independència?

Totalment, i per això dic que és legítim. I no només cal que siguin empresaris: els pensionistes o els immigrants també poden tenir por, perquè la incertesa genera por. Per això crec que s'ha de dir quines polítiques aplicarem l'endemà. Amb l'explicació es perden les pors.

Però en aquest procés no existeixen respostes per a tot.

La certesa absoluta és impossible de tenir. Per això la marca Catalunya no només ha de vendre valors racionals, sinó també emocionals. Uns valors més qualitatius, que no són vendre fum: són vendre il·lusió. La gent més freda amb el fet català ha de tenir arguments que no siguin només econòmics. També cal que tinguin arguments emocionals, que li generin il·lusió. Ha d'entendre que això permetrà començar des de zero. Catalunya ha demostrat durant segles que és una nació madura i que no farà aventures estranyes. La competència intenta vendre que ens convertirem en Xipre, però és evident que això no serà així.

¿Catalunya hauria d'apostar-ho tot a la marca Barcelona, que ja funciona perfectament?

Jo proposo que hi hagi un co-branding absolut entre Barcelona i Catalunya. Si volem que Catalunya sigui coneguda al món, anant de bracet de Barcelona ho farà molt millor. El dia que la gent de fora entengui que Barcelona és la capital de Catalunya, i que són dues realitats inalienables, la notorietat de la marca Catalunya es multiplicarà. La candidatura Barcelona-Pirineus era un exemple perfecte de co-branding . La gent hauria sabut que Barcelona forma part d'un país que té muntanyes per esquiar i que es diu Catalunya. Des d'aquest punt de vista, ha estat una oportunitat perduda.

Quins valors de marca creu que hauria de tenir Catalunya?

Ha de ser un producte 100% europeu: no només pel fet de ser a Europa, sinó també perquè la vol construir i abanderar. Un país socialdemòcrata on la competitivitat sigui compatible amb la protecció.