Dos de cada tres països de l’euro tornen a registrar caigudes de preus

BarcelonaCada mes que passa més països europeus tornen a estar com a principis d’any, quan el Banc Central Europeu es va veure obligat a intervenir els mercats per frenar la caiguda generalitzada dels preus a tot el continent. Al setembre ja hi haver dos terços dels països de l’euro que van tornar a registrar descensos de preus, segons les dades publicades per l’agència europea d’estadístiques, l’Eurostat.

En concret, dels 19 països que integren l’eurozona, 12 van registrar caigudes en l’IPC i un altre, Irlanda, es va quedar clavat en el 0%. Això va provocar que, de mitjana, en el conjunt de l’eurozona els preus caiguessin un 0,1%. A més, Espanya lidera la caiguda de la inflació, ja que els preus a l’Estat van baixar un 1,1%, un descens que només supera Xipre (-1,9%).

El resultat de tot plegat és que l’actuació decidida del BCE s’està diluint. Quan el gener passat Mario Draghi va donar llum verda a un programa de compra de deute públic, l’objectiu primordial era elevar els preus per acostar-los als objectius a què obliga el mandat del banc. Aquest mandat estableix que l’IPC estigui tot just per sota del 2%, un objectiu que cada cop és més complicat. Així ho reconeixen a dins del mateix BCE.

Aquesta setmana ho ha admès Ewald Nowotny, governador del Banc Central d’Àustria i membre del consell de govern del BCE. “Hem d’admetre que estem fallant clarament en els nostres objectius”, va afirmar Nowotny, que, tot i procedir d’un dels països petits de l’euro, és una veu respectada a dins del BCE.

Un dels arguments més utilitzats per restar importància a l’incompliment d’aquests objectius és que el descens dels preus es deu, molt especialment, a la baixada d’elements molt volàtils com l’energia i els aliments, que poden experimentar variacions molt importants en poc temps. “El principal motiu és la caiguda dramàtica del preu del petroli i les primeres matèries, elements en els quals un banc central no pot influir”, va assenyalar Nowotny. Però immediatament després va concedir: “Cal dir que la inflació subjacent també està clarament per sota dels nostres objectius”.

La inflació subjacent mostra l’evolució dels preus però sense els elements més volàtils. Efectivament, si a l’IPC general se li extreuen els preus de l’energia i els aliments frescos (que són els que més han influït en la recent baixada) la inflació se situa en el 0,8%, és a dir, també lluny de l’objectiu del 2% (vegeu el gràfic). Tot i que la tendència de la inflació subjacent és clarament més estable que la general, la infografia mostra la seva incapacitat per aixecar el cap.

Les paraules de Nowotny van sorprendre perquè només tres setmanes abans havia dit que la inflació subjacent mostrava una tendència a “l’equilibri”. Aquest canvi de discurs podria anticipar un gir en les polítiques del BCE, que podrien passar a ser encara més agressives en un futur no gaire llunyà.

Caldrà estar molt atents al que digui dijous vinent Mario Draghi, que compareix en roda de premsa per primer cop des de principis de setembre. L’última vegada el missatge de Draghi ja va insinuar que podria ampliar el programa de compra de deute. “El programa permet ajustar la mida, la composició i la durada”, va explicar el president del BCE. Actualment, el banc compra 60.000 milions d’euros cada mes en deute. Les paraules de Draghi van deixar entreveure que aviat es podria comprar més deute o allargar la fi d’aquest programa, que actualment està previst que finalitzi el setembre de l’any vinent.

Marxa enrere

El moment en què les caigudes de preus van ser més generalitzades a tota l’eurozona va ser al gener. En aquell moment, quan 18 dels 19 països de l’euro (tots menys Àustria) patien descensos de l’IPC, el Banc Central Europeu es va decidir a actuar. La intervenció va tenir un efecte immediat i, durant el primer semestre de l’any, cada mes hi havia menys països amb l’IPC en negatiu. Al juny només n’hi havia cinc. Però la inestabilitat va reaparèixer a partir de l’estiu, sobretot per culpa de la sotragada de l’economia xinesa, i al setembre ja n’hi va haver 12.