Espanya, quart país que menys gasta en educació

BarcelonaSi calgués resumir tots els problemes de l’economia espanyola en una sola frase, aquesta podria servir: Espanya està a la cua d’Europa en despesa en educació i, alhora, lidera la de subsidis d’atur.

Així ho revelen les dades publicades ahir per l’Eurostat, que mostren que Espanya destina un 9,1% de la seva despesa pública a ensenyament i un 6,7% a pagar subsidis per als desocupats. No hi ha cap país de tota la UE on la diferència entre aquestes dues partides sigui tan petita.

En concret, Espanya és el quart país amb menys despesa en ensenyament, només per davant de Grècia, Itàlia i Romania. A l’altre extrem, Espanya és el segon país que més gasta en subsidi d’atur, només per darrere d’Irlanda.

“No em sorprenen les dades”, resumeix Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. “Quan va arrencar la crisi, alguns països van començar a invertir en despesa productiva, com la recerca”, afegeix. Segons Amat, el fet que el govern espanyol segueixi construint l’AVE i hagi endarrerit tant de temps el corredor mediterrani demostra que les prioritats actuals estan mal escollides: “L’AVE només genera dèficit, mentre que la recerca té un retorn més elevat i més ràpid”.

Amb tot, l’estadística mostra que Espanya no és un dels països que més gasten de la Unió Europea; al contrari, és dels que menys ho fa. L’any passat va ser el 19è en despesa d’entre els 28 països de la UE, cosa que pot sorprendre si es té en compte que en el mateix exercici va ser el segon país amb un dèficit més elevat de tota l’eurozona.

“És evident que tenim un problema amb els ingressos”, apunta Joan Tugores, catedràtic de la Universitat de Barcelona, per explicar per què el dèficit és tan alt (del 5,8% l’any passat) malgrat tenir una despesa que no és de les més elevades. Per a Tugores, “la recaptació no és la que hauríem de tenir” tenint en compte la riquesa que hi ha a Espanya.

Més despesa que abans de la crisi

Malgrat no gastar com els que més ho fan a Europa, el cert és que Espanya té un nivell de despesa més alt del que tenia abans de la crisi (vegeu gràfic). Durant els anys de bombolla la despesa pública era baixa. El 2007 es va gastar una xifra equivalent al 39% del PIB i el 2008 un 41%. Però amb l’inici de la crisi (“i amb el pla E”, recorda Oriol Amat en referència a les inversions que generen poc retorn econòmic impulsades pel president Zapatero) es va disparar. El rècord es va marcar l’any 2012, quan la despesa va arribar al 47,3% del PIB, més de vuit punts percentuals més que el 2007. Així, en aquest període la despesa va créixer en uns 80.000 milions anuals.

Des de llavors, l’Estat ha començat a gastar menys i ja ha reduït a gairebé la meitat l’increment registrat amb l’esclat de la crisi. Sigui com sigui, la veritat és que l’any 2014 l’estat espanyol seguia gastant considerablement més que en l’època de bonança.

Pel que fa a altres àrees, Espanya no destaca especialment en cap de les grans partides de despesa social: en salut i protecció social es manté molt pròxima a la mitjana europea, tot i que per sota. Passa el mateix amb les pensions, un àmbit en què Espanya es manté per sota de la mitjana europea (hi destina un 20% del pressupost enfront del 21% de la UE). No és el cas de les pensions de viudetat, que gairebé dupliquen la mitjana europea. A Espanya acaparen el 5,3% de la despesa pública, mentre que a la Unió Europea s’hi destina el 2,9%.