Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Front autonòmic per reclamar que el supervisor revisi els objectius de dèficit

Set comunitats liderades per Catalunya exigiran a Hisenda que demani un informe a l’Airef

La Generalitat ja no se sent tan sola en les batalles que manté amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. El nou mapa autonòmic nascut de les últimes eleccions del 24 de maig ha propiciat un canvi d’equilibris, com es va poder comprovar en l’última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el fòrum on els consellers d’Economia autonòmics es reuneixen amb el ministre d’Hisenda. A la trobada celebrada a principis de mes una majoria de comunitats van votar en contra dels objectius de dèficit proposats pel ministeri. Montoro va optar per ignorar les queixes i aprovar igualment el repartiment dels límits de dèficit, que el conseller català d’Economia, Andreu Mas-Colell, veu “absurds, injustos i il·legals”.

Ara s’està gestant un nou front autonòmic per a la pròxima reunió del CPFF, que se celebra aquesta setmana. Vist que Montoro no vol sentir a parlar de modificar els objectius de dèficit, Mas-Colell vol aconseguir que el CPFF demani un informe sobre la qüestió a l’Autoritat Fiscal Independent (Airef), el supervisor creat tot just fa un any per imposició de Brussel·les i que analitza tant la viabilitat dels pressupostos de les administracions espanyoles com el compliment dels objectius fiscals. El departament d’Economia ha començat a buscar suports entre les altres comunitats, aprofitant que el nou mapa autonòmic posa les coses més fàcils.

El primer pas és aconseguir que la petició s’inclogui en l’ordre del dia del CPFF. Per fer-ho, cal que almenys set comunitats ho sol·licitin, i el departament ja s’ha assegurat el suport de set: les Balears, l’Aragó, el País Valencià, Astúries, Andalusia i les Canàries, a més de Catalunya, segons ha pogut saber aquest diari. Queda per veure què faran les altres dues comunitats governades pel PSOE (Extremadura i Astúries), que podrien apuntar-se a l’ofensiva liderada per Catalunya.

Objectiu

L’objectiu final és aconseguir que l’Airef -que ha admès públicament l’infrafinançament estructural d’algunes autonomies- elabori un dictamen. Amb tot, encara que les autonomies forcin la inclusió d’aquesta petició al CPFF, Montoro podria vetar-ho. Les comunitats rebels, almenys, posarien en relleu l’agressivitat del govern central a falta de pocs mesos per a les eleccions.

Montoro sempre ha defensat que el repartiment dels objectius de dèficit és just perquè l’administració central és responsable de despeses sensibles com les pensions i les prestacions d’atur. A l’altre cantó, les comunitats protesten que elles també són responsables de despeses molt sensibles, com la sanitat i l’ensenyament. En el cas de Catalunya, de fet, les polítiques socials acaparen tres de cada quatre euros que gasta la Generalitat, motiu pel qual Mas-Colell es va negar a seguir retallant la despesa a partir del 2014.

De fet, el conseller català sempre ha argumentat que un objectiu just del dèficit per a les comunitats seria que els correspongués un terç del total que Brussel·les permet a Espanya, atès que les autonomies són responsables d’una tercera part de la despesa pública. Aquest any la Comissió Europea permet a Espanya un objectiu de dèficit del 4,2%, i seguint el criteri de Mas-Colell a les comunitats autònomes els correspondria un 1,4% de dèficit. Montoro, però, ha fixat a les autonomies un objectiu del 0,7%, una sisena part del total. En canvi, l’Estat s’ha reservat per a si mateix un 83% del total de dèficit autoritzat per la Comissió Europea.