ENTREVISTA
Misc 18/06/2017

Joaquim Gay de Montellà: “Si l’1-O votés el 60% del cens seria un posicionament molt seriós”

Entrevista al president de Foment del Treball

i
àlex Font Manté
5 min
J. Gay de Montellà : “Si l’1-O votés el 60% del cens seria un posicionament molt seriós”

BarcelonaJoaquim Gay de Montellà (Palma, 1950) és descendent de Josep Ferrer Vidal i Lluís Ferrer-Vidal, expresidents de Foment del Treball, la patronal que ell lidera des del 2011. El seu mandat ha coincidit amb l’eclosió del procés sobiranista, motiu pel qual ha dedicat molt temps a aquesta qüestió. Aquesta setmana mateix la patronal hi ha tornat, demanant a l’Estat que faci una oferta a Catalunya i que acceleri la inversió en obres públiques.

Foment es queixa de l’avançament deficient de les infraestructures a Catalunya. És un lament que es remunta a anys enrere. ¿Tenen esperances que els facin cas?

La realitat ve condicionada per la caiguda de l’economia i la recaptació d’impostos, que no ha recuperat els nivells d’abans de la crisi...

La recaptació sí que està en nivells equiparables a abans de la crisi.

La recaptació ha millorat, però és cert que hi ha una manca de recursos de l’Estat. I també que el grau de compliment dels pressupostos és molt baix. I arriba un moment que has de dir que això no pot ser. Per desdoblar un tram des de Tordera fins a Girona, que no deu arribar a 35 quilòmetres, porten 20 anys. És un dels motius que a Girona han causat molt malestar. Sembla que sigui impossible desdoblar allò. És insòlit. Vas per allà i no ho entens. Un dia treballen, un altre no.

Què opina de l’acord entre el PP i el PNB per als pressupostos de l’Estat?

El País Basc és hàbil negociant. Aquí ens costa. Ara [a Catalunya] tenim un posicionament amb què aquests acords són més difícils.

Quan veu que no es fa el corredor mediterrani, que hi ha dèficit fiscal o fins i tot situacions que no tenen res a veure amb el context polític actual, com la reacció a l’opa de Gas Natural a Endesa... Creu que hi ha una explicació a tot això?

Em sap greu. Nosaltres lluitem perquè això no passi.

¿Hi veu un fil conductor, o creu que és exagerat veure’l?

Crec que hi ha hagut una situació de no entendre què és Catalunya que ve de fa molt temps. L’Estatut que auspicia Pasqual Maragall el 2006, sincerament, no sé per què es va discutir tant poder-lo acceptar. Segurament tenia punts límit amb la Constitució, però s’ha vist que avui seria un bon element. Catalunya hauria de recuperar un nou Estatut.

Creu que la societat està per això?

Depenent de l’enfocament que li donessin.

Aquesta setmana Foment també ha reclamat a Mariano Rajoy que faci una proposta per a Catalunya. ¿Les forces catalanes partidàries de la tercera via com encaixen que el govern central no els faci cas?

Nosaltres, com a Foment, podem fer reflexions. No és tant que nosaltres hàgim de fer propostes. Les han de fer els partits i els governs.

Però vostès sí que han estat fent propostes.

Perquè veiem que fa temps que no hi ha un acostament, i no voldríem que això pogués influir en la competitivitat de l’economia catalana i espanyola, sobretot de la catalana, que és la que representem. I tenim senyals que no és bo aquest període tan llarg d’incertesa.

Què pensa del referèndum de l’1 d’octubre?

Crec que no és tan evident que un referèndum tingués una participació tan alta per poder ser veritablement una fita, o un moment de canvi. El referèndum es convocarà, però que es faci ho veig difícil, per la reacció de l’Estat.

Si finalment se celebra el referèndum de l’1 d’octubre, ¿vostè anirà a votar?

Si és legal, sí. Si és una figura fora de la Constitució, no. Si el referèndum està dins de la legalitat, entesos. Si al referèndum guanya el sí però la participació és minsa, no pot ser. Ha de ser una majoria fenomenal. Dos terços de la població. No la majoria simple dels que vagin a votar.

¿Creu que fer un referèndum acordat seria la manera d’acabar d’una vegada amb el Procés?

Jo penso que a Catalunya, en un moment donat, li agradarà expressar-se d’una manera ferma. No descarto que es pugui fer.

Creu que l’Estat ho acceptaria?

És el que s’ha de treballar.

No és il·lusori, això?

Sí, però l’altra cosa [un referèndum unilateral] és un camí trencat. Em sembla que alguna vegada he manifestat que el referèndum té sentit sempre que formi part d’una negociació. Però imagini que estem a l’1 d’octubre i vota el 40% de la població...

I si vota el 60%?

Seria una bona participació, molt alta. Tan alta com a les [eleccions] nacionals, europees o les que sigui.

¿Creu que una participació com aquesta canviaria les coses?

Si tens una participació no inferior al 60%, i la gent amb aquella participació majoritària vota pel sí, crec que és un posicionament molt seriós. Dins de la legalitat serà suficient o no per marxar...

En aquest escenari, què creu que hauria de passar, tot seguit?

Catalunya tindria molta més força per negociar amb l’Estat, segur. Però tinc dubtes que la participació sigui molt alta.

Canviem de tema: d’aquí un any i mig vostè deixarà la presidència de Foment. ¿Creu que les patronals i cambres de comerç, com diuen algunes empreses, estan antiquades, desconnectades del teixit?

Que ens hem de modernitzar, sempre. El dia que ens aturem estarem acabats. Estic d’acord que ens hem de regenerar i actualitzar. Que ho hàgim fet o no... Segurament algunes cambres de comerç ho han fet, i d’altres no. I si no ho han fet, s’ha de canviar el president i la junta perquè ho facin. És evident. No pots continuar dient el mateix.

L’OCDE ha reclamat als governs, i a Espanya en concret, que no només mirin el nombre de llocs de treball que creen, sinó també la qualitat. ¿Li preocupa que, amb un sotrac econòmic, l’ocupació que ara es crea es destrueixi amb la mateixa facilitat?

S’ha de fer un esforç molt més potent en formació. Hem d’enfortir el teixit laboral amb més formació i coneixement per poder tenir més competitivitat salarial. S’ha de recuperar la formació del que està treballant, perquè és el que farà segur que aquella persona tingui valor al mercat. Ens van dir [a les patronals] que ho fèiem malament, i que algunes organitzacions feien beneficis en comptes de formació. A qui ho faci malament, que el castiguin. Com els casos de corrupció.

Hi ha molt debat amb els salaris. Quant creu que haurien de pujar?

Han de millorar, però no confonguem recuperar els sous amb destruir la competitivitat. Al final farem un altre cop una societat poc productiva. Ens agrada molt més el model productiu d’ara que el de fa deu anys, basat en el mercat immobiliari, l’especulació, l’acceptació de dèficit i deute i la demanda interna. Ara tenim una societat industrial molt més potent. Les famílies, empreses i institucions no volen deute, l’han reduït. Això és molt més interessant que abans. La pujada de sous ha d’estar lligada a la productivitat. Lligar-los a la inflació és un model antic que ens va portar a la ruïna.

Acabem: quan se li acabi el mandat a Foment, ¿seguirà de vicepresident a la CEOE?

Hauria d’haver-hi un canvi excepcional que no preveig.

stats