Publicitat
Publicitat

OBRES PÚBLIQUES

La Generalitat rescata per 276 milions l’autovia Vic-Ripoll, inaugurada el 2011

El dèficit català creix fins al 2,54% l’any 2014 pel salvament de l’autovia i altres despeses

El triple del que gasta la Generalitat anualment en polítiques d’habitatge, un 40% més del que es destina a combatre la pobresa o una tercera part del que dedica el govern català a les universitats. Les comparacions són infinites per entendre la magnitud del rescat de 276 milions que la Generalitat ha pagat per salvar de la fallida l’autovia C-17, de només 49 quilòmetres i inaugurada no fa ni quatre anys.

El departament d’Economia va confirmar ahir que s’ha vist obligat a “complir el contracte” firmat per la concessionària, Cedinsa, i el grup de sis bancs amb el qual la companyia havia firmat un crèdit per construir el desdoblament de l’autovia entre Centelles i Ripoll. En el moment de l’adjudicació, l’any 2006, les entitats financeres no van veure clara la viabilitat de l’autovia, motiu pel qual van exigir incloure la responsabilitat patrimonial de l’administració (RPA) a canvi dels diners per construir-la. La RPA implica que, en cas d’impagament, és l’administració pertinent, en aquest cas la Generalitat, qui es fa càrrec del crèdit. El govern de l’època, amb Joaquim Nadal com a conseller d’Obres Públiques, ho va acceptar.

El crèdit sindicat amb sis entitats (CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, CatalunyaCaixa i l’ICO) expirava el 31 de desembre del 2014 i Cedinsa va ser incapaç de tornar-lo per la falta de trànsit. Les negociacions s’han allargat les últimes setmanes fins que la Generalitat va confirmar ahir que assumeix el cost de 276 milions del rescat de l’autovia.

Error de concepció

“És una concessió viciada d’origen”, es lamentaven ahir fonts del departament de Territori i Sostenibilitat, actual denominació del que abans era Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta despesa ha fet encara més gran el dèficit de la Generalitat de l’any passat, ja que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha optat per incloure els 276 milions com a despesa del 2014.

De fet, sumant aquesta partida i d’altres considerades one-off (és a dir, pagaments que es fan de cop), Catalunya va tancar amb un dèficit del 2,54%, una xifra superior al 2,2% que s’havia estimat en les dades provisionals publicades al gener.

Això significa, per tant, que el dèficit de la Generalitat es va disparar el 2014 més de cinc dècimes respecte a l’any anterior. Excloent-ne les despeses one-off, el dèficit va ser del 2,13%, en qualsevol cas superior a l’1,95% registrat el 2013.

Nascuda pels peatges a l’ombra

La història de Cedinsa és molt recent i va íntimament lligada als peatges a l’ombra, sistema de finançament impulsat pel tripartit per construir infraestructures sense peatge explícit. A diferència dels peatges amb barrera, en el sistema a l’ombra els usuaris no paguen per l’ús de la carretera sinó que és l’administració qui paga una xifra determinada per cada cotxe que fa servir aquella autovia.

Cedinsa (integrada per FCC, Copcisa, Copisa i Comsa-Emte, constructores amb seu a Catalunya) va construir l’autovia entre Puig-Reig i Berga -el tram que habitualment s’usa per viatjar entre Barcelona i la Cerdanya- quan encara governava Jordi Pujol a la Generalitat i també amb el mètode de peatge a l’ombra. En aquell moment, però, Cedinsa era només una unió temporal d’empreses (UTE).

Posteriorment, amb l’arribada del tripartit, aquest tipus de peatge es va estendre i Cedinsa va decidir constituir-se com a empresa especialitzada en la construcció de carreteres amb aquest tipus de finançament. En aquella època, la companyia va adjudicar-se l’autovia Maçanet-Platja d’Aro i, finalment, la Vic-Ripoll, que es va adjudicar el 2006 i es va acabar de desdoblar el 2011. El contracte de la concessió dura 33 anys.

En aquell moment es va justificar la necessitat de desdoblar la carretera entre Centelles i Ripoll per la insuficiència d’aquesta via, especialment en caps de setmana. Ara, però, s’ha demostrat que tampoc hi havia prou afluència ni tan sols per sufragar el cost de les obres. “El problema d’aquesta autovia és que només tenia sentit fer-la entre Centelles i Manlleu -explicaven ahir des de Territori-. En canvi, de Manlleu a Ripoll no hi havia prou trànsit”.

Dels 276 milions que costa salvar l’autovia, la major part (220 milions) es deuen directament al crèdit que la companyia va rebre, mentre que la resta corresponen a altres inversions realitzades per la mateixa Cedinsa.

Mas-Colell reclama a Hisenda 900 M€ per les bestretes

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va tornar a protestar ahir contra la manera que té el ministeri d’Hisenda de calcular les bestretes que paga a les comunitats autònomes. Segons les seves estimacions, si el càlcul d’Hisenda s’hagués fet bé, la Generalitat hauria ingressat 900 milions més dels que va rebre.

Cada any, el ministeri d’Hisenda fa una estimació de quants diners recaptarà en impostos i reparteix la part que correspon a cada autonomia. Dos anys després, quan liquida el pressupost, completa la partida si s’ha quedat curta o reclama que se li tornin diners si ha pagat massa. “Parlen d’augment de recaptació i de recuperació, però nosaltres no veurem ni un euro si no es revisen les bestretes que ens avança l’Estat i que estan subestimades”, va denunciar Mas-Colell en una entrevista a Catalunya Ràdio. Per exemple, Hisenda va transferir 6.458 milions per IRPF quan, segons els càlculs de la Generalitat, n’hauria d’haver rebut 7.011. Aquesta diferència, de més de 500 milions, creix fins als 900 milions si s’hi suma la diferència en recaptació per IVA i impostos especials.