Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

La Generalitat reclama 2.300 milions a l’Estat per evitar impagaments al juny

L’executiu alerta de la situació “extrema” i Montoro admet el deute però no diu quan el pagarà

La precària situació de les finances de la Generalitat des de ja fa anys viu ara un nou capítol. El Govern reclama a l’Estat que acceleri l’entrega de 2.300 milions, perquè, en cas contrari, perillen els pagaments que la Generalitat ha de fer al mes de juny. L’única partida que actualment l’executiu català garanteix són les nòmines i les nòmines delegades, és a dir, els sous que es paguen als serveis concertats. La resta -“concerts, farmàcies o llei de dependència”, explica una portaveu del Govern- no està garantida si no es comença a rebre la partida que s’està reclamant: “El mes vinent no sabem si podrem pagar, per això advertim”. El conseller de Presidència, Francesc Homs, va afegir ahir en roda de premsa que la situació és “extrema”.

Els 2.300 milions que demana la Generalitat són diners que es van gastar l’any passat i que van generar un dèficit que no s’ha finançat. Segons el Govern, el ministeri d’Hisenda els ha reconegut en reunions tècniques que pagarà aquesta quantitat, però fins ara no ha posat cap data per fer entrega dels diners.

En primera instància, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va reblar ahir que “la Generalitat no es pot queixar” del tracte que li dispensa l’Estat. Posteriorment, però, l’equip del ministre va confirmar a l’ARA que l’Estat preveu pagar una partida de 2.235 milions per finançar el dèficit d’exercicis anteriors. A més, va reconèixer que encara no hi ha data perquè aquest pagament es faci, que és precisament el que preocupa la Generalitat atesa la precària situació de la seva caixa.

Sense calendari

Amb tot, Hisenda resta importància a aquest fet. Segons el ministeri, en el primer trimestre de l’any ha abonat 975 milions per aquest concepte, equivalent a un terç dels 3.210 milions de dèficit pendents de finançar a principis d’any. “El repartiment és equilibrat i la mecànica és la que s’ha seguit en anys anteriors”, van explicar, informa Joan Rusiñol.

En els prop de tres anys que porta sota rescat, la Generalitat ha viscut moments amb greus tensions de tresoreria. Aquesta situació es podria haver repetit a finals de l’any passat. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va advertir que en el tram final del 2014 les tensions serien “més pronunciades”.

Les tensions, finalment, van ser inferiors després que l’Estat prestés a la Generalitat 2.500 milions més del previst a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA), com va avançar l’ARA (vegeu l’edició del 27 de febrer). Malgrat tot, aquests diners no serveixen per reduir el dèficit, ja que la normativa no permet usar els préstecs amb aquest fi.

Finalment, l’any passat Catalunya va acabar el 2014 amb un dèficit del 2,58%, el més gran dels últims tres anys. I no hi ha res que faci pensar que el dèficit s’hagi de reconduir a curt termini, perquè la Generalitat no vol fer més retallades en la despesa i l’Estat no vol augmentar el finançament de les comunitats ni modificar el càlcul de les bestretes.

Segons el model de finançament actual, l’Estat calcula quants diners es recaptaran cada any i, en funció d’això, reparteix unes bestretes a cada comunitat. No és fins dos anys després que l’Estat revisa si el càlcul va ser encertat i treu o dóna més diners a les autonomies en funció d’això. El sistema, però, penalitza les comunitats en moments de canvis de cicle econòmic, com l’actual. L’any passat, la recaptació va créixer molt per sobre del previst per Montoro i, segons els càlculs de Mas-Colell, la Generalitat hauria d’haver rebut 900 milions més. Uns diners que, amb tota seguretat, l’Estat no abonarà fins al 2016.

PUBLICITAT
PUBLICITAT