Publicitat
Publicitat

EL CONTROL DEL DÈFICIT

L'Estat neutralitzarà la taxa als dipòsits

Hisenda estudia cedir aquest impost a les comunitats, però a un tipus molt reduït de només el 0,3 per mil

A poc a poc va sortint a la llum l'estratègia de Cristóbal Montoro amb l'impost sobre els dipòsits bancaris. El ministre d'Hisenda va explicar ahir que estudia si traspassa aquest tribut a les comunitats o si el manté com una competència estatal, però té dues coses clares: la taxa ha de ser baixa i s'ha d'aplicar de manera similar a totes les comunitats.

Montoro vol que els tipus impositius d'aquest tribut siguin limitats perquè "no desordenin el mercat bancari a Espanya". De fet, com que vol que siguin tan limitats el situarà com a màxim en el 0,3 per mil, segons avançava ahir el diari El País . Fins ara, Hisenda havia admès que volia establir l'impost en el 0,1 per mil o el 0,2 per mil. En qualsevol cas, es tracta de tipus molt inferiors a la forquilla d'entre el 0,3 per cent i el 0,5 per cent que pretén imposar la Generalitat.

A Espanya hi ha uns 1,5 bilions d'euros en dipòsits a la banca. Si se'ls apliqués un tipus del 0,3 per mil, la seva recaptació rondaria a tot l'Estat els 300 milions d'euros. En canvi, amb el mateix impost la Generalitat preveu recaptar tota sola uns 500 milions d'euros. La xifra, però, encara podria créixer fins als 866 milions, segons els càlculs que l'advocat de l'Estat va presentar al Tribunal Constitucional, que ha de decidir qui té dret a cobrar aquest impost.

Amb un tipus tan reduït com el que vol aplicar l'Estat, per tant, la Generalitat pràcticament veuria com segueix neutralitzat aquest impost si no és que opta per recaptar-lo ella mateixa, una opció que de moment no ha executat. La preferència de la Generalitat és que l'Estat pagui una compensació a Catalunya, igual que farà amb Andalusia, Extremadura i les Canàries, les tres comunitats on l'impost ja existia abans que el ministeri d'Hisenda decidís crear el tribut al 0%. La Generalitat defensa que va aprovar la creació de l'impost poc abans que ho fes l'Estat i que, per tant, Catalunya té dret a rebre una compensació com la de les altres tres comunitats. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha deixat clar en diverses ocasions que, si es rebés aquesta indemnització, els diners s'utilitzarien per tornar la segona paga extra als treballadors públics. En cas contrari, la Generalitat no abonarà aquesta paga extra. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va afirmar ahir que un avenç sobre aquesta qüestió seria "un bon exemple" de la negociació política que s'exigeix des de la Generalitat.

En qualsevol cas, actualment el ministeri d'Hisenda no preveu pagar de manera individual a Catalunya. Els pressupostos generals de l'Estat per al 2014 reserven una partida de 250 milions d'euros "per a les diverses comunitats" que disposaven d'aquest tribut i que tenen dret a cobrar indemnització. La xifra, però, és minsa i sembla impossible que Catalunya hi quedi inclosa.

Sigui com sigui, la decisió de Montoro d'aprovar un impost molt baix sobre els dipòsits bancaris no entrarà en vigor fins a l'any vinent, ja que aquest tribut serà un dels que s'inclourà en la reforma fiscal que l'executiu espanyol prepara per a la primavera del 2014, seguint les obligacions de Brussel·les.

Altres impostos

Preguntat ahir sobre si el 2015 s'abaixarà l'impost sobre la renda (IRPF), Montoro va limitar-se a afirmar que hi haurà "baixades selectives d'impostos" per estimular l'activitat econòmica i el creixement. D'altra banda, el ministre va explicar que, si bé "no hi ha intenció de tornar a apujar" l'IVA, Hisenda farà una "normalització de la recaptació" per aquest impost, ja que de moment segueix sent més baixa que a la resta de països veïns. No va descartar, per tant, que hi hagi productes que ara estan gravats amb el tipus mínim i que puguin passar al tipus normal, com s'ha reclamat des de la Comissió Europea.