31/10/2015

Lleu recuperació dels preus i l’atur a Europa

2 min
Lleu recuperació dels preus i l’atur a Europa

BarcelonaA l’economia europea les bones notícies li arriben subministrades en petites dosis, però ahir en va rebre dues de cop: tant l’atur com la inflació, dos dels indicadors que demostren la feblesa de la sortida de la crisi al Vell Continent, van presentar millores que representen una petita bossa d’oxigen. En realitat, tan petita com una dècima.

Segons les dades revelades ahir, l’atur de la Unió Europea va ser al setembre el més baix des del setembre del 2009 després de descendir una dècima respecte a l’agost i situar-se en el 9,3%. En el cas de l’eurozona, la taxa d’atur també es va reduir en una dècima i es va col·locar en el 9,3%, la cota més baixa des del gener del 2012.

Com és habitual, Grècia i Espanya van ser els països amb una taxa d’atur més elevada, per sobre del 21% en tots dos casos, més del doble que la mitjana i lluny del tercer país amb més atur, que és Croàcia (15,4%). A l’altre extrem, Alemanya i la República Txeca són els dos països amb menys atur, amb taxes inferiors al 5%. En el cas d’Alemanya, a més, l’atur afecta només un 7% dels joves. A Espanya, l’atur juvenil es dispara fins a fregar el 47%, set cops més que a la locomotora europea.

D’altra banda, la inflació també ha millorat una dècima a l’octubre i s’ha quedat ancorada en el 0%, segons les dades provisionals avançades ahir. Això significa que l’IPC de l’eurozona esquiva els descensos registrats al setembre, però encara està lluny de la cota del 2% que el BCE i la majoria de grans bancs centrals tenen com a objectiu. Draghi ha assenyalat diverses vegades que l’energia és el causant principal de la pressió baixista dels preus. De fet, si s’exclou l’energia l’IPC europeu creix fins a l’1%. De totes maneres, alguns membres del BCE creuen que això és insuficient, fet que explica que el banc probablement acabi ampliant els estímuls.

La falta de vigor en la recuperació és un dels grans problemes que té Europa, a diferència dels Estats Units, on l’atur està només en el 5,1% (tot i que aquesta taxa es mesura de manera més benvolent que a Europa).

De fet, en les seves últimes compareixences públiques el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha deixat força clar que preveu ampliar els estímuls que l’entitat està aplicant a l’economia a través de compres massives de deute, principalment. La necessitat de fer-ho s’explica pel fet que, després d’un primer impacte positiu, els estímuls del BCE semblen haver perdut una mica d’efectivitat últimament.

Necessitats per a la banca grega

Però el BCE ja no és només un òrgan que vetlla per la política monetària i cada cop té més poders sobre el sector financer. De fet, ara és el supervisor dels grans bancs del continent. Avui, el banc donarà a conèixer les necessitats de capital que tenen els quatre principals bancs grecs (Banc Nacional de Grècia, Banc del Pireu, Alpha Bank i Eurobank) després d’avaluar-los amb uns tests d’estrès.

Segons els analistes, la banca grega encara necessitarà ampliar capital en prop de 15.000 milions d’euros, una quantitat que els experts veuen improbable que els bancs puguin captar només amb diners privats.

stats