Publicitat
Publicitat

FINANÇAMENT

Mas-Colell accelera per captar 16.000 M del pla Juncker

La Generalitat encoratja empreses grans i petites a presentar les seves peticions de finançament a la UE com més aviat millor

El pla Juncker, l’ambiciós projecte per mobilitzar fins a 315.000 milions d’euros en inversions, ja està en marxa. Tot i que encara falten unes setmanes perquè s’aprovi el reglament que el regula, la maquinària ja funciona i, de fet, empreses com Grifols ja s’han assegurat finançament per als seus projectes. Veient la celeritat amb què s’està activant el pla, la Generalitat ha començat a presentar projectes amb l’objectiu que puguin rebre finançament. En total, el Govern ha creat una primera llista de 59 projectes que, sumats, suposarien unes inversions de 16.000 milions d’euros, segons el departament d’Economia que lidera el conseller Andreu Mas-Colell.

De tot el llistat ja hi ha sis projectes concrets que s’han presentat davant el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que és l’organisme responsable d’avaluar què mereix rebre el finançament i què no. Les dues propostes en un estat més avançat són una inversió de 284 milions al Centre Logístic del Llobregat, a Abrera, i una de 400 milions per crear un fons de cartera per invertir en projectes d’eficiència energètica i energies renovables. Aquestes dues propostes ja estan en mans dels enginyers del BEI.

També s’han presentat tres projectes més, però en el seu cas el BEI encara no ha respost a la Generalitat si els accepta a tràmit. Consisteixen en una biorefineria de 150 milions (en un municipi que el Govern no concreta), una inversió de 50 milions a la Terminal Intermodal de l’Empordà (a Vilamalla) i la construcció d’una estació d’autobusos per 98 milions a la zona universitària de Barcelona.

La Generalitat també va intentar que el pla Juncker pogués finançar el túnel de la Conreria, que connectaria Mollet i Badalona i costaria 371 milions. De totes maneres, amb una celeritat que demostra la rapidesa amb què es prenen les decisions referents al pla Juncker, el BEI ja ha desestimat aquesta proposta.

Els projectes que es poden acollir al pla impulsat per l’actual president de la Comissió Europea han de complir alguns criteris. Per començar, es prioritzaran els que estiguin vinculats al transport, l’energia i la recerca i el desenvolupament.

A més, el pla Juncker no serveix per finançar projectes públics, sinó que han de ser privats o público-privats. I, addicionalment, s’ha de demostrar que es poden iniciar abans del 2017 i que tenen un impacte econòmic i social.

Finançament público-privat

El fet que no s’hi puguin presentar projectes de finançament exclusivament públic deixa obres emblemàtiques, com el corredor mediterrani o l’estació de l’AVE a la Sagrera, sense opcions de disposar de finançament del pla Juncker. “L’estació de la Sagrera la tenim en cartera, però no l’hem presentat al BEI perquè no sabíem si trobaríem un soci privat que volgués finançar-ne una part”, expliquen fonts del departament d’Economia. “Les anàlisis cost-benefici no demostren que sigui rendible construir-la”, afegeixen abans de recordar que la rendibilitat és un criteri bàsic per poder optar al finançament d’aquest pla.

“Hi ha obres que no es fan per una estricta rendibilitat econòmica de qui la construeix, sinó per l’impacte positiu que té en la resta de l’economia, com el corredor mediterrani o els accessos al Port de Barcelona, i aquestes només les fa l’administració”, asseguren. La llista de 59 projectes que ha elaborat la Generalitat no és fixa, sinó que “anirà creixent” perquè “no està tancada”.

Hi ha una cosa que sorprèn del pla Juncker: no cal passar pel govern central per optar-hi. Es demana directament al BEI, sigui qui sigui el que la demana, tant si és una empresa com una administració autonòmica. A més, tant hi poden optar empreses grans com pimes.

També per a pimes

La Generalitat encoratja les empreses que vulguin captar finançament a presentar la seva proposta com més aviat millor. Grifols ja ho va fer, i en menys de tres mesos ja havia rebut el vistiplau del BEI, en una nova mostra de celeritat en la presa de decisions. Però no només les grans corporacions hi poden optar. També les pimes poden demanar diners al pla Juncker. El que cal és complir els requisits, un dels quals consisteix a demostrar que no s’ha pogut captar el finançament per les vies ordinàries.

PUBLICITAT
PUBLICITAT