27/01/2017

Pau Relat : “No som cap patronal, ni competim amb elles, ni ho pretenem”

3 min
Pau Relat  : “No som cap patronal, ni competim amb elles, ni ho pretenem”

BarcelonaA més de ser conseller delegat de MAT Holding, Pau Relat (Montcada i Reixac, 1968) és, des de la setmana passada, president de la fundació d’empresaris FemCat.

No sé si tots els lectors saben què és FemCat.

Som un grup d’empresaris i directius que treballen per fer de Catalunya un dels països més avançats del món, i treballen fonamentalment en quatre eixos: competitivitat, innovació i emprenedoria, cohesió social i obertura al món. Partint d’això, fem propostes i mirem d’influir.

Com influïu? Sou un lobi?

Estem registrats com a lobi en el registre de la Generalitat. Els membres de FemCat s’impliquen en activitats vinculades amb els quatre eixos que deia. No volem duplicitats, ni contraprogramar ningú, sinó contribuir a les iniciatives que encaixen amb el nostre ideari.

Com encaixa una fundació d’empresaris com la vostra en el puzzle de patronals i cambres de comerç que hi ha a Catalunya actualment?

Som complementaris perquè no som una patronal. Alguns membres a títol individual també participen en altres entitats de la societat civil, on ells intenten sumar. Nosaltres no som patronal, ni competim amb cap d’elles, ni ho pretenem.

De què serveixen actualment les organitzacions empresarials que hi ha a Catalunya?

Nosaltres no som una organització empresarial, i no ens toca jutjar el seu paper. Només podem explicar el que nosaltres fem a casa nostra: renovem els òrgans de govern cada dos anys, vam fer un relleu generacional amb l’anterior president [Ramon Carbonell], on tots els membres de la comissió delegada teníem menys de 50 anys... i ara aquest relleu generacional s’ha consolidat.

Creieu que les patronals i cambres d’ara són útils per als empresaris?

Tot i que no ens toqui jutjar-les, les cambres són unes entitats molt útils i han de jugar un paper molt important en la representació empresarial, per exemple en la internacionalització. Són uns actors clau per al procés d’internacionalització de l’economia catalana. En som uns ferms defensors.

Vostè diu que per als pròxims dos anys un dels objectius que s’ha marcat és reforçar la vinculació entre empresa i societat. Creu que durant la crisi s’ha reduït la distància, o s’ha eixamplat?

Una cosa és el que ha passat, i l’altra la percepció que hi ha. Empresa i societat fa temps que estan entrelligades, però s’ha explicitat poc. Els empresaris ho hem explicat molt poc, i hi volem treballar. La majoria de companyies fan les coses bé, són socialment responsables, però no hem sabut explicar-nos i no hem trobat els interlocutors adequats.

Ep, això ens toca a nosaltres. És increïble el que costa molts cops que les empreses catalanes parlin amb els mitjans.

Sí, però una cosa són les interioritats de les companyies, amb les quals el caràcter de l’empresari català sempre ha sigut discret, i una cosa diferent és la de dignificar la figura de l’empresari, explicant el seu compromís amb la societat. I del que arrisquen per contribuir al progrés. No parlem de casos específics, sinó en genèric.

Sí, però els casos, sumats, ajuden a transmetre una idea.

Però és molt més llaminer explicar inversions, creixement, etcètera, que si s’expliquen les iniciatives d’integració de persones amb discapacitat, o si es paguen les beques menjador... El que voldríem és conscienciar la societat que el concepte d’empresa no és antagònic amb el compromís i la cohesió social. Ara bé, ho fem perquè hi creiem. Ens és igual la repercussió mediàtica.

Potser no els hauria de ser igual.

D’acord, però és que això no dona titulars.

Com veu el futur de les empreses catalanes? Què ens falta?

Catalunya té un mix imbatible: una indústria de turisme i serveis molt potent, una indústria manufacturera absolutament internacionalitzada i estem fent bé tot el tema de noves tecnologies i start-ups. Per tant, tenim un potencial econòmic basat en tres motors, no tens tots els ous posats al mateix cistell. És una base molt sòlida. Què podem millorar? Ser encara més oberts al món. Ajudar les pimes a sortir a fora. Tot i que l’economia catalana en això és puntera, aquest és el gran repte.

stats