Publicitat
Publicitat

I si comencem a debatre les propostes de l’FMI?

A totes les bodes, banquets i comunions hi ha sempre el convidat que, amb la seva escassa diplomàcia sovint regada d’alcohol, té la dubtosa virtut d’incomodar la resta d’assistents. A Espanya, aquesta setmana el convidat s’anomena Fons Monetari Internacional. L’FMI, un organisme tecnocràtic i distant, es va plantar a Madrid i, amb la seva habitual superioritat moral, va llançar unes quantes recomanacions del que hauria de fer Espanya per seguir redreçant l’economia. Acte seguit, una cascada de crítiques va caure sobre els homes de negre. Els renecs van arribar des de l’esquerra i la dreta. ¿A qui se li acut plantejar més reformes quan l’economia torna a créixer per sobre del 3%?

Espanya va tancar l’any passat amb un dèficit de 60.500 milions, un 5,8% del PIB. Llegida en fred, la xifra potser no sembla extraordinària. Però compte: és el dèficit més alt de l’eurozona (a excepció de Xipre). Quan es va conèixer aquesta dada no es van sentir gaires queixes, ni de l’esquerra ni de la dreta. A això cal sumar-hi un atur del 23% (fa tant temps que la dada és increïblement alta que ja ni ens escandalitza). I encara: Espanya recapta menys impostos que l’adolorida Grècia (dades del 2012, les últimes disponibles). Tot això són problemes estructurals de l’economia espanyola, no pas puntuals. Per tant, la pregunta és: ¿realment estem tan bé perquè no ens calgui fer més reformes?

Les propostes

Abans de començar a cridar, caldria analitzar les propostes. L’FMI no demana rebaixar salaris, sinó que creixin en la mesura que ho faci la productivitat. No sembla cap bogeria. També recomana reduir la diferència entre el que cobren els treballadors indefinits i els temporals quan són acomiadats. Això pot escandalitzar, però quan un de cada quatre contractes que es fan actualment dura menys d’una setmana (ho han llegit bé), alguna cosa està fallant. També demana revisar l’IVA, cosa que empipa. Però compte: alguna cosa s’haurà de fer quan aquest impost està per sobre de la mitjana europea i la recaptació per sota. L’FMI, per acabar, l’encerta quan defensa revisar el finançament autonòmic.

La principal crítica que se li pot fer al Fons és que ignori la lluita contra el frau fiscal, el gran dèficit de l’economia espanyola. Però entrar a debatre-ho suposaria que algú se’ls hauria escoltat.