Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Les exportacions trontollen

S'estanca un dels dos pilars de l'economia: les vendes a fora només van créixer un 1,4% fins al setembre

El creixement de les exportacions cada vegada ofereix més símptomes d'esgotament. Les vendes a l'estranger són un dels dos pilars sobre els quals s'aguanta l'economia catalana. L'altre és el turisme, que es manté fort i no afluixa. En canvi, les exportacions emeten senyals d'estar tocant sostre després del boom experimentat des del 2009.

Les exportacions de Catalunya van créixer només un 1,4% en els nou primers mesos de l'any, lluny del 4,8% registrat en el mateix període del 2012. En el conjunt de l'economia espanyola van créixer un 6,8%. Catalunya segueix sent el motor exportador de l'Estat, ja que és responsable d'una quarta part de les vendes espanyoles a l'estranger i supera tota sola la suma de Madrid i Andalusia, segona i tercera en la llista per exportacions. Tot i així, les dades mostren que el creixement a què el comerç exterior s'havia acostumat s'està afeblint.

Hi ha diversos factors que poden explicar aquest alentiment del creixement de les vendes a l'estranger, però el principal segurament està relacionat amb la debilitat de l'economia d'Europa, un continent que acapara més del 60% de les exportacions catalanes.

Els límits d'abaixar salaris

No deu ser casual que aquesta mateixa setmana el conseller d'Empresa, Felip Puig, alertés que les rebaixes salarials als treballadors han arribat al límit. Retallar sous ha permès a les empreses catalanes guanyar competitivitat respecte als seus competidors d'altres països per la via dels costos. I això s'ha fet en un moment en què no es pot devaluar la moneda, però potser el recorregut d'aquesta opció també s'està esgotant i cal buscar alternatives. "El creixement de la competitivitat ha de venir d'una altra banda perquè no podem, ni segurament volem, competir en preus amb Àsia o Àfrica", assegura Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona. En aquesta línia, Felip Puig va afirmar que els guanys de competitivitat havien recaigut "massa intensament" en els sous si es vol que l'economia catalana jugui "a la primera divisió europea".

"La baixada de salaris era una condició necessària [per guanyar competitivitat], però no suficient: l'altra condició és guanyar en valor afegit", apunta Tugores.

Aquest catedràtic afegeix que el gran repte de l'economia catalana "és que es dupliqui el nombre d'empreses exportadores". "Ara n'hi ha uns centenars que ho estan fent bé i competeixen amb Alemanya i la Xina, però el nou model de l'economia ha d'estar necessàriament basat en el creixement del nombre d'empreses que exporten".

Aquí, però, les empreses topen amb un obstacle addicional: la sequera del crèdit. La Comissió Europea i el Banc Central Europeu han reconegut aquesta setmana que, tot i el rescat rebut, els bancs espanyols han reduït els seus préstecs a les famílies i les empreses durant l'últim any, ja que prefereixen destinar els diners a comprar deute públic perquè a priori té menys risc.

"El tancament de l'aixeta del crèdit està bloquejant que apareguin noves empreses exportadores", segueix Tugores. "Les noves activitats exportadores necessiten que sorgeixi nou finançament, no només que es mantingui el que hi havia i, per tant, aquesta sequera del crèdit és un dels factors que expliquen l'alentiment de les exportacions".

En línia amb el to que manté habitualment, el govern espanyol es va mostrar ahir molt optimista respecte a les dades publicades ahir, ja que les vendes de l'Estat a l'estranger van superar els 175.000 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, un rècord històric que va permetre reduir el dèficit comercial (que mesura la diferència entre les importacions i les exportacions) fins als 11.000 milions d'euros, una desena part de les dimensions que aquesta diferència tenia el 2007.

Per sectors

El secretari d'estat de Comerç, Jaime García-Legaz, va destacar el repunt dels béns d'equip, que van augmentar un 15% a tot Espanya però només un 2,2% a Catalunya. Segons ell, això indica que "es consolida la recuperació econòmica espanyola". De fet, els béns d'equip són el principal sector exportador d'Espanya, ja que aporten una cinquena part del total. En el cas de Catalunya, però, aquest sector és el segon. El primer són els productes químics, amb un 26% de les exportacions, que van augmentar un 4,7% fins al setembre. El tercer sector en importància són els automòbils, que generen un 14% de les vendes i van augmentar un 2,8%.

Sis de cada deu llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes

La caiguda de la demanda interna a Catalunya i Espanya té dues explicacions: les retallades de la despesa pública i la pèrdua de poder adquisitiu de la població. En concret, el 62,8% de les llars catalanes tenen alguna dificultat per arribar a final de mes, segons l'enquesta de condicions de vida publicada ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i corresponent al 2012. En concret, el 13,8% de les llars tenen "molta dificultat", mentre que el 20,5% tenen "dificultat" i el 28,5% tenen "certa dificultat". Les famílies amb alguna dificultat són una mica més respecte al 61,9% del 2011. Les famílies amb "molta dificultat", però, van augmentar notablement: el 2011 eren el 12,8%. Els ingressos mitjans de les llars espanyoles van caure un 3,5% el 2012, fins als 23.123 euros de mitjana. Aquesta xifra és el mínim en set anys, ja que cal remuntar-se al 2005, quan els ingressos familiars van ser de 22.735 euros, per trobar una xifra més baixa. La mitjana d'ingressos per persona també va caure a l'Estat, fins als 9.098 euros, un 2,4% menys.

L'INE no publica les dades d'ingressos per comunitats fins a un any després d'haver publicat les de l'Estat. Per això, ahir va publicar també les corresponents al 2011 de Catalunya. En aquest cas, els ingressos per habitant van ser de 10.185 euros, un increment de l'1,3% respecte al 2010.