20/01/2013

La recaptació d'Hisenda, a nivells precrisi

3 min
Ingressos tributaris d'Hisenda

BARCELONAEls ingressos d'Hisenda van pujar el 2012 per tercer any consecutiu i ja se situen a un nivell equiparable al dels anys previs a la crisi. Les diverses pujades d'impostos han permès que la recaptació augmenti progressivament després de la gran patacada amb què es va iniciar la crisi. En concret, el 2012 es va tancar amb uns ingressos de 168.700 milions d'euros, segons ha avançat el ministeri d'Hisenda aquesta setmana. La xifra és la més alta des del 2008 però, tot i així, Espanya segueix sense tenir el dèficit sota control.

Els ingressos de l'Estat encara queden lluny de la cota dels 200.000 milions d'euros que es va superar l'any 2007, un rècord absolut. Després d'aquell any, la caiguda també va ser històrica: en només dos anys la recaptació va enfonsar-se prop d'un 30%, fins als 144.000 milions (vegeu el gràfic). Això va provocar un gran desequilibri als pressupostos públics i va significar que Espanya tanqués el 2009 amb un dèficit de l'11,2% del PIB, el més elevat en 150 anys.

Però els 168.000 milions recaptats el 2012 signifiquen que l'Estat torna a tenir uns ingressos perfectament comparables als de la dècada del boom econòmic. Entre 1997 i 2007, la recaptació mitjana anual va ser de 130.400 milions d'euros, una xifra molt inferior al que es va ingressar l'any passat. A més, entre el 1997 i el 2007 el creixement mitjà del PIB va ser del 3,8%, mentre que el 2012 Espanya estava en recessió i el PIB segurament va caure més d'un 1%, cosa que afegeix més mèrit a les dades de recaptació.

Aquesta bona marxa dels ingressos en concepte d'impostos també es repeteix en el cas de la Generalitat. Segons els seus pressupostos, els ingressos del 2012 van ser de 18.000 milions, només lleugerament per sota dels 18.400 captats el 2008. Els augments impositius previstos per a aquest any segurament faran superar aquesta cota.

Dèficit

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar aquesta setmana que les dades d'ingressos "donen fiabilitat a la consecució de l'objectiu de dèficit públic". Curiosament, des del seu propi equip ja donen per fet que Espanya podrà tancar amb el dèficit al 6,3% que reclama Brussel·les. A Hisenda considerarien un èxit que s'acabés l'any per sota del 7%. Segons diversos experts, la xifra serà considerablement superior si s'hi inclou el rescat europeu a la banca espanyola. Malgrat que els 40.000 milions rebuts per salvar les entitats financeres no computen com a dèficit, sí que compten els interessos que generen aquests diners.

Montoro va avançar la xifra global de recaptació, però no va detallar quins són els impostos que més diners han generat en comparació amb l'any anterior. En qualsevol cas, el govern de Mariano Rajoy va voler assegurar-se que els ingressos no baixarien i va apujar els tres impostos principals: IRPF, IVA i societats. Per tant, tots tres segurament deuen haver recaptat més. Tenint en compte que vuit de cada deu euros ingressats per Hisenda procedeixen d'aquests tributs, no és estrany que la recaptació global hagi augmentat.

El gran causant de la baixada d'ingressos registrada a l'inici de la crisi va ser l'impost de societats, que va passar de generar 45.000 milions el 2007 a tan sols 16.000 milions el 2011, un 63% menys. En canvi, el 2011 la recaptació per IRPF va ser només un 4% inferior a la del 2007 i la de l'IVA un 11%. Quan es coneguin amb detall els ingressos desglossats del 2012 és possible que aquestes diferències encara siguin més petites.

Ja que la recaptació ha augmentat, l'única explicació per justificar els problemes per reduir el dèficit cal buscar-la en les despeses. I aquí hi ha un clar culpable: l'augment dels interessos.

Els interessos es disparen

El govern espanyol ha pressupostat per al 2013 gastar-se 38.000 milions d'euros en interessos, gairebé el doble dels 20.000 que es van gastar el 2010. El deute públic espanyol s'ha disparat i, des del 39% del PIB que registrava abans de la crisi, saltarà al 90% aquest any, segons els càlculs del mateix govern espanyol. I això, sumat a la pressió sobre el deute espanyol (tot i que la prima de risc s'hagi relaxat segueix en nivells històricament elevats), explica l'augment dels interessos.

Per aquest motiu, el 2013 Espanya es veurà obligada a gastar més diners en interessos del deute (38.000 milions d'euros) que pagant els sous dels treballadors públics. Serà la primera vegada des del 1995 -quan s'inicia la sèrie històrica- que això passa. La despesa en funcionaris, després d'haver-se disparat un 33% entre 2005 i 2010, s'ha mantingut estable en els 33.000 milions durant els últims tres anys.

Mentrestant, també segueix a nivells elevats la despesa en subsidis d'atur, que el 2013 serà de 26.600 milions d'euros. Tot i així, la xifra suposa 1.900 milions menys que el 2012. Ja que la previsió és que el nombre d'aturats encara augmenti aquest any, la reducció de la despesa per subsidis segurament es deu a la reducció de la prestació a partir del sisè mes d'atur, segons preveu l'última reforma laboral aprovada per Madrid.

stats