Compromís, vida i emocions
El 6 d’octubre del 1962 els Lluïsos de Gràcia van inaugurar la seva pista de bàsquet amb un partit contra la selecció catalana júnior. El cost de l’obra, que es va convertir en el segon recinte cobert de Barcelona, va ser de 4,6 milions de pessetes. Mossèn Pellisa, director espiritual, i Antoni Closa, president del centre, van tenir una gran visió de futur i van liderar un ambiciós projecte que va comptar amb l’impuls de Salvador Vidal, Isidre Palouzié, Jesús Quintana, Oriol Renter i Lluís Lasarte. El recinte ha vist treballar tècnics del prestigi de Bobby Knight, John Wooden o Herb Brown, però també ha gaudit de la feina de molts desconeguts que han dedicat els seus esforços a formar canalla.
Amb els anys, la pista, que tot just té una capacitat per a 140 espectadors, ha sofert modificacions i millores, però ara necessita una reestructuració perquè no compleix la normativa per seguir acollint partits de bàsquet de categoria sènior. Adequar la pista tindria un cost d’entre un i dos milions i mig d’euros.
L’entitat demana que l’Ajuntament de Barcelona es mulli i col·labori amb la inversió, però la corporació matisa que el problema només afecta dos equips sènior. Els Lluïsos de Gràcia han posat en marxa una campanya (#NoEtDespistis) que té com a objectiu explicar la importància de no perdre una pista amb 55 anys d’història, però la solució no és fàcil. “Som compromís, vida i emocions, i volem anar endavant, però fer bé les coses”, diuen.
