VALLPARADÍS
Misc 25/11/2013

L'enorme diferència entre perdre i no lluitar

i
àlex Gozalbo
2 min

Una cosa és que la parella et digui que s'ha engreixat i una altra, molt diferent, que l'hi diguis tu. Les crítiques més ferotges que ha rebut el Barça després de la desfeta contra el Rio Natura Monbus han sortit des de dins del vestidor i no des del grup de 25 periodistes amb els quals el club manté una comunicació directa a través d'un grup de WhatsApp. Xavi Pascual, que assumeix la culpa, reconeix que el partit no va ser digne i que a l'equip li va faltar desig. Joan Carles Navarro parla de vergonya. Dos diagnòstics que, si es fessin des de fora, feririen la sensibilitat d'un conjunt català que cada vegada té la pell més fina amb les crítiques.

Hi ha consens, doncs, a determinar que la imatge va ser tan nefasta que l'equip ni tan sols es pot aferrar a l'excusa d'haver competit dijous a Belgrad, a la dificultat d'adaptar nous jugadors o al diferent criteri arbitral que creu que pateix i que l'ha distret en excés. El Barça ha dedicat més energies a preparar l'estratègia mediàtica per deixar palès el seu malestar que a la tàctica per competir. L'equip s'enfronta ara a dues dificultats: la de descobrir quins són els motius de la seva desconnexió i la de solucionar-los. Tot a l'ombra d'un Reial Madrid que continua enlluernant i que ha començat la cursa amb un considerable avantatge.

Xavi Pascual va refermar ahir la seva autoritat convocant els seus jugadors al Palau Blaugrana, on els va llegir la cartilla. Un membre de la comissió esportiva del Barça va aprofitar per parlar amb alguns dels jugadors i copsar quin ambient hi ha al vestidor. Tres són les grans carpetes que preocupen l'entrenador blaugrana. La primera té a veure amb l'adaptació defensiva dels nous jugadors. La segona, amb la salut d'un equip que encara no ha pogut comptar amb Erazem Lorbek ni Brad Oleson. La tercera, que és la que li fa perdre la son, fa referència a la mentalitat competitiva del grup. No tots els nous fitxatges han entès què significa jugar al Barça, on es pot perdre, però on l'aficionat no perdona que el jugador no es comprometi i que deixi de lluitar.

La temporada passada Joan Creus, que ahir també va ser al Palau Blaugrana, va advertir que el camí feia pujada. La dificultat afegida d'enguany és que alguns jugadors discriminen esforços i no competeixen de la mateixa manera en tots els partits. Menys encara en tots els entrenaments, una situació que Pete Mickeal mai hauria permès. Aquesta és la gran assignatura pendent d'un equip que, si treballa com Xavi Pascual demana, acabarà tenint èxit i podrà anar a celebrar títols a l'Stefan Braun de Belgrad i que, si no ho fa, es desintegrarà pel camí.

stats