21/05/2017

Les coses que de veritat importen

2 min

El vídeo de la roda de premsa de Sarunas Jasikevicius s’ha fet viral. Un periodista lituà pregunta al tècnic del Zalgiris la seva opinió sobre el fet que un jugador es perdés un partit de les semifinals perquè havia sigut pare. La resposta de l’entrenador és imperdible. “Li he donat permís jo. Tens fills? Quan en tinguis ho entendràs. És la millor experiència de l’ésser humà. Penses que el bàsquet és el més important? Quan siguis pare entendràs que això és el més important a la vida. Llavors vens i m’ho expliques, perquè és el millor del món. Creu-me, ni títols ni cap altra cosa. Augusto Lima, emocionalment, ara és al cel, i jo estic content per ell”.

No és la primera vegada que un entrenador relativitza els resultats i recorda quines són les prioritats de la vida. Una frase de John Benjamin Toshack ja va fer fortuna fa uns anys. “Els jugadors penseu que la vostra vida acaba quan us retireu, i és just quan comença”, va deixar anar el gal·lès. “El futbol és el més important entre les coses menys importants”, va resumir Jorge Valdano.

El cas de Saras té una emotivitat extra que no tothom coneix i que Robert Álvarez va explicar perfectament fa gairebé una dècada a El País. Rita Jasikeviciene, la mare de l’exjugador del Barça, formava part de l’equip d’handbol de l’URSS que havia de disputar els Jocs Olímpics de Mont-real del 1976. “La meva carrera anava molt bé fins que em vaig quedar embarassada i em vaig perdre aquells Jocs. El seleccionador, Igor Turcin, va dir clarament que no em volia veure mai més. Mai em va perdonar que no avortés”, va relatar al diari lituà Kauno Diena.

El 5 de març del 1976 Jasikeviciene va donar a llum un nen a qui va posar de nom Sarunas. El combinat d’handbol femení de l’URSS va guanyar la medalla d’or en aquells Jocs del 1976 sense la mare de Jasikevicius, que va seguir amb la seva carrera però que ja no va tornar a la selecció. “Jo feia broma i li deia al petit Sarunas: «Em deus uns Jocs Olímpics». Uns anys després va complir i ens va comprar entrades per anar a veure’l a Sydney 2000”.

Si la mare de Jasikevicius hagués pensat que l’esport era el més important a la seva vida, hauria cedit a la pressió de l’antic sistema esportiu soviètic, hauria avortat i Sarunas no hauria existit mai. Ningú millor que ell, doncs, per aixecar la bandera de la normalitat i recordar-nos a tots plegats les coses que de veritat importen. L’esport és un gran generador d’emocions, però és sa no embogir gaire.

stats