La importància de no malbaratar una il·lusió
Roberto Íñiguez, l’entrenador que ha fet possible el primer títol de la història de l’Spar Citylift Girona, s’ha enamorat de com es viu el bàsquet a la ciutat catalana. “La imatge de Fontajau plena de nenes i noies joves resumeix moltes coses, des de passió pel bàsquet fins a valors bàsics de superació i esforç que qualsevol societat ha de fer-se seus. Si les institucions i les empreses deixen passar l’oportunitat, s’equivocaran”, assegura. El tècnic basc, que va ser company de pupitre de Pablo Laso al col·legi San Viator de Vitòria, no sap si continuarà al club, però està fent campanya perquè l’entitat rebi els suports econòmics que necessita per competir a Europa.
El seu currículum impressiona, però ell es continua movent per sensacions, i la del segon partit de la final contra el Perfumerías Avenida el perseguirà durant molt de temps. “La imatge del pavelló ple encara em posa la pell de gallina”, reconeix l’entrenador, que no ha perdut mai un partit de la Lliga Femenina. Tot i haver viscut duels amb 15.000 espectadors a Turquia, Roberto Íñiguez considera que el que es va viure a Fontajau és especial. “Si a algú del Fenerbahçe li preguntes com ordena família, feina i club la resposta és sorprenent. Primer tria Fenerbahçe, després família i en tercer lloc feina. A vegades els falta una mica de distància”, confessa.
Girona, en canvi, té l’equilibri perfecte per fer créixer un projecte que va començar de zero i que ara viu un moment clau. Guanyar el títol de la Lliga Femenina és una notícia genial, però té efectes col·laterals que el club haurà de saber gestionar. Les jugadores estrangeres demanaran més diners per continuar i, si decideix disputar l’Eurolliga, l’entitat haurà de saber gestionar un pressupost més elevat. La transició de club familiar a professional no és senzilla, però l’entitat compta amb persones capacitades per fer-ho. La clau és no embogir i seguir tocant de peus a terra.
Quan Roberto Íñiguez va arribar a Girona va reunir la plantilla i els va explicar les claus de l’èxit: constància i esforç. L’entrenador també va advertir del preu que haurien de pagar: molt sacrifici. Les jugadores van creure en la seva feina i es van posar mans a l’obra. Això és justament el que ara necessita l’Spar Citylift Girona: constància, esforç i sacrifici per saber canalitzar la il·lusió que s’ha generat al voltant d’un projecte que necessita ajuda, però també decisions encertades. Generar passió sempre és el més difícil i això ja s’ha aconseguit amb una temporada per al record.
