Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

La lluita contra la desconfiança global

Xavi Pascual és un entrenador que no es refia de la premsa i que voluntàriament ha decidit ser lineal perquè considera que tot és susceptible de ser manipulat. Seguint la moda que Carles Puyol va confessar en un anunci del Banc Sabadell ("El meu objectiu quan surto d'una roda de premsa és que no es parli d'aquella roda de premsa"), l'entrenador del Barça de bàsquet mesura totes i cadascuna de les paraules que envia a través dels mitjans de comunicació. Estudia el missatge i gairebé mai es deixa endur per les emocions. El tècnic no vol que se'l conegui i concentra els esforços en el que passa en un espai de 420 metres quadrats.

Cansat de dedicar energia a rebatre les veus que l'acusen de ser un entrenador defensiu, Xavi Pascual concentra esforços a millorar la continuïtat del ritme del seu equip. Tot i l'ensopegada contra el Nanterre, una dissonància, i l'ensurt contra equips com el Fiatc Joventut i el Gipuzkoa Basket, l'entrenador considera que l'equip progressa i creix adequadament.

Quan tens jugadors nous, costa acoblar-los i el Barça ha de fer-ho sense deixar de guanyar, ja que sempre és desitjable construir des de la victòria. A més, la planificació general del cos tècnic no espera la millor versió de Joan Carles Navarro i Erazem Lorbek fins que arribi el Top 16. El problema és que qualsevol sotrac imprevist enrareix l'ambient i afegeix pressió. Gerardo Martino parla de crisis setmanals. Xavi Pascual, de desconfiança global.

La plantilla que han construït entre Joan Creus i Xavi Pascual és una delícia, però necessita ajustar alguns rols i millorar no pocs engranatges per aconseguir que els jugadors assimilin automatismes. Quan sigui capaç de fer-ho, estarà en disposició de discutir el domini del Reial Madrid i d'anar comprant bitllets per viatjar a Milà.

Els aficionats confien en la capacitat competitiva que tots els equips de Xavi Pascual acaben tenint, però recelen de l'avorriment del procés de construcció dels seus equips. "Volem gaudir", deia ahir una pancarta al Palau Blaugrana. El problema és que l'única recepta per aconseguir-ho exigeix temps i pedagogia. Si un vol menjar de pressa, va a un fast food . Si vol menjar bé, no. Així que les dues parts estan condemnades a entendre's. L'entrenador del Barça ha de potenciar que l'equip blaugrana es deixi anar una mica més, tot i que això comporti errors, i l'aficionat ha d'entendre que cap conjunt campió s'ha construït en una setmana.