La motivació eterna dels entrenadors
Amb motiu del seu 35è aniversari l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet (ACEB) va convocar fa unes setmanes un Concurs de Treballs Tècnics amb temàtica lliure. Com que em van demanar fer de jurat, l’altre dia vaig tenir la sort de llegir els projectes presentats. Fer-ho va ser un termòmetre perfecte per veure quins són els interessos actuals d’un sector, el dels tècnics, que no sempre rep el reconeixement que mereix. El resum és molt esperançador, ja que tot i les dificultats existents la motivació no para de créixer i una reflexió transversal inunda tots els textos aspirants: la de buscar eines per millorar com a entrenadors.
La vida del preparador de bàsquet no és senzilla. Els amateurs han de superar moltes adversitats. La primera, la de compaginar els estudis o la feina amb l’esport. Però n’hi ha moltes més. Algunes són logístiques, com la manca d’hores o d’instal·lacions, i d’altres burocràtiques, com les traves per regularitzar la seva relació amb la Seguretat Social o per convalidar les seves titulacions. Altres tenen a veure amb la gestió tècnica, tàctica i emocional dels seus equips. Els treballs presentats al concurs són una font inesgotable de propostes i idees, un manual optimista de com combatre les adversitats amb fets concrets. No hi ha literatura sinó la voluntat d’arremangar-se i treballar per fer millors els seus jugadors. La dificultat del bàsquet és la seva imprevisibilitat. Sabem que es produiran situacions de joc diferents, però no sabem quan, ni com, ni on succeiran. L’aprenentatge, per tant, no pot ser mecànic i obliga a introduir la presa de decisions com a gran fet diferencial. La creativitat, entesa com la capacitat de resoldre de forma eficient cada nova situació competitiva, adopta una força decisiva.
Pocs col·lectius demostren una voluntat tan ferma com la dels entrenadors, que mai deixen de formar-se i de reciclar-se. L’exemple més clar és el clinic que l’ACEB organitza cada 24 de desembre a Sant Adrià i que sempre és un èxit d’assistència. La d’enguany serà l’onzena edició. Tècnics arribats d’arreu del territori es desplacen en una data tan assenyalada per escoltar noves tendències d’aprenentatge i per compartir amb la resta de tècnics les seves inquietuds. Les ponències són útils, però més gratificants són encara les converses amb la resta d’inscrits a les jornades. Tothom ho comparteix tot i ningú amaga res, ni tan sols entre rivals de la mateixa categoria.
