Activant la ciutadanofília (amb perfum francès)

BarcelonaEl taronja encès de Ciutadans semblava que començava a empal·lidir en constatar que per molts casos de corrupció que s'acumulin contra el PP, les enquestes el mostren robust i inassequible a l'erosió. Però vet aquí que arriba Macron i els mitjans ciutadanòfils veuen com els retorna el vigor. “Macron uneix esquerra i dreta per renovar el país”, titula 'El País'. És un enunciat que, si s'intenta trasplantar a Espanya, només funciona canviant Macron per Rivera. Ni Díaz, ni Sánchez, ni Rajoy, ni Cifuentes, ni Iglesias, per esmentar la resta de 'dramatis personae' de la comèdia política espanyola. En tot cas, hi ha una trampa argumental, en aquest “per renovar el país”. Per execrable que sigui la xenofòbia de Le Pen i per molt que ens alegrem que no tingui les claus de l'Elisi, cal concedir que era ella qui encarnava l'opció més rupturista i que, en aquella final que va ser la segona volta, Macron es va imposar com a conservador, amb suport de l'establishment polític i mediàtic.

Ho dic perquè el titular d''El País' apunta cap a on aniran els trets en les properes eleccions espanyoles: s'intentarà ungir Ciutadans com a partit renovador, per desactivar la disrupció real amb l'antic sistema que proposa Podem. L'equació és clara. Renovació? És 'bien'. Rupturisme? És 'mal'. És per això que, ja des d'aquestes eleccions presidencials franceses, la premsa conservadora espanyola –és a dir, tots quatre diaris de Madrid– està posant les bases per a un formidable gir... de 360 graus.

Àlbum de titulars

“La infanta Sofía cumple con el santo sacramento de la Primera Comunión y se come su primera hostia”. (Tuit poc monàrquic del ‘Faro de Vigo’, ràpidament esborrat per les altes instàncies).