Altres humiliacions que el Suprem podria regular

Quan Mercedes García va entrar a Gran Hermano, poc s’imaginava que la productora havia fitxat també com a concursant la seva exparella i una amant del seu antic company. En veure el panorama, va demanar abandonar la casa immediatament. Com que aquesta desaprensiva -que només mirava pel seu interès i no pel de l’audiència- els va aixafar la trama, la cadena va decidir que rendibilitzaria la seva participació: la va torrefactar a comentaris a les tertúlies adjacents i la pàgina web de Telecinco. Ara, però, el Suprem ha condemnat Mediaset a pagar-li 30.000 euros d’indemnització i subratlla, en la seva sentència, que pel fet d’entrar al programa els participants “no han de perdre la protecció constitucional de la seva dignitat personal”.

Que el Tribunal Suprem hagi de recordar i convertir en precepte legal que anar a la televisió no suposa entregar en safata la dignitat pròpia diu bastantes coses -i no precisament bones- del sistema mediàtic espanyol.

És per això que, fidel a la meva immusteïble vocació de servei públic, regalo als excel·lentíssim senyors membres del Tribunal Suprem sentències redactades de la meva pròpia mà, però que poden fer servir de franc i a conveniència: no serà per falta d’ocasions.

“El Tribunal Suprem determina que el fet de ser dona i complir cinquanta anys no comporta necessàriament haver d’ésser escombrada de la presentació d’informatius. Si Ramon Pellicer (55), Matías Prats (63), Vicente Vallés (53), Pedro Piqueras (61), David Cantero (55) i José Ribagorda (55) poden seguir davant de les càmeres, també haurien de poder-ho fer dones de la seva edat”.

“El Tribunal Suprem dictamina que posar un canal determinat al televisor no suposa l’acceptació tàcita per part de l’espectador d’empassar-se qualsevol contingut amb la mateixa submissió amb què s’engreixen els ànecs per fer foie. No se’n deriva, per molt que s’hi entestin Carlotti i Vasile, un permís absolut a la cadena per abocar-hi qualsevol pinso televisiu. No en un oligopoli, si més no”.

“El Tribunal Suprem avisa que cap imperatiu legal obliga TVE a seguir pouant en figures mediàtiques que ja eren ràncies i naftalíniques en temps de l’aznarisme”.

“El Tribunal Suprem recorda que parlar d’independentisme en una televisió espanyola no implica fer-ho convidant exclusivament tertulians contraris a aquesta opció”.

“El Tribunal Suprem notifica a les televisions espanyoles que no és imprescindible amagar l’existència d’altres llengües a l’Estat més enllà de la castellana, de manera que una declaració d’un polític o esportista català es pot passar subtitulada, en comptes de fer-l’hi repetir a la persona en qüestió en la lengua común ”.

D’acord, les dues últimes no crec que colin.