Publicitat
Publicitat

Aquella inoportuna suor

Twitter valida aquella noció que, en els debats electorals, no són les idees en col·lisió les que determinen guanyadors i vencedors, sinó els aspectes formals. La suor a les celles de Nixon, contra el polit JFK. George Bush (pare) mirant el rellotge compulsivament davant un Clinton serè.

El debat d'ahir a la nit -que es va convertir en trending topic mundial, per cert- no va ser una excepció: els tuits de discussió política amb prou feines arribaven al 25% i sovint els emetien els mateixos partits. O bé perfils corresponents al que, en un exercici d'eufemística, s'anomenen ciberactivistes.

La majoria de missatges, en canvi, comentaven l'embolcall. Que si a Alfred Bosch el vestit li anava balder. Que si Jorge Fernández Díaz, afectat per una afonia, havia estat posseït per Aleix Vidal-Quadras. O que Duran i Lleida només parlava a càmera, sense mirar ni a la moderadora ni als altres candidats. Extrem, per cert, que va corregir després de la pausa publicitària. És evident que els assessors havien seguit atentament el Twitter.