Veure la palla a l’ull de Puigcorbé i no la biga clavada en el propi

BarcelonaHi ha molts motius per objectar a la inclusió d’un càrrec polític en una llista electoral: una imputació, una vida pública censurable, una declaració incompatible amb els valors democràtics... Libertad Digital amplia el ventall de pretextos possibles amb una observació d’un galacticisme rotund. Titula el mitjà: “ERC fitxa Juanjo Puigcorbé, que va encarnar Juan Carles I, com a número dos de Barcelona”. Tota la crònica té un to burleta, començant per la primera frase: “L’actor Juanjo Puigcorbé, secundari en nombroses comèdies del cinema espanyol dels noranta, ha tornat a acceptar una feina en la qual no serà precisament la gran estrella, sinó un segon, un artista convidat [...], el número dos del candidat a l’alcaldia, Alfred Bosch, el seu teloner”. L’objectiu de l’article és criticar el vaivé polític de l’intèrpret i suggerir que s’ha venut per un plat de llenties: “Puigcorbé, a qui sempre s’havia considerat proper al socialisme i amb nul·les vel·leïtats nacionalistes, va fitxar per ERC el 2013, en ple auge del procés separatista”.

Bé: l’autor de la peça, Pablo Planas, potser no és la persona més autoritzada per assenyalar depèn quines teòriques contradiccions. Qui havia estat director de Libertad Digital, director de l’edició catalana de l’'Abc' i sotsdirector de 'La Razón' –la tríada d’or de la caverna– no va tenir gaires problemes a acceptar el ben remunerat càrrec de cap d’informatius de La Xarxa/COM Ràdio, en virtut de l’últim pacte, ja extint, entre CiU i PP a la Diputació de Barcelona. I de transitar-hi amb relativa tranquil·litat, esquivant al màxim els conflictes –per via de la inhibició–, amb l’objectiu de minimitzar les topades amb una redacció i una cúpula directiva que no eren, ni són, precisament espanyolistes.