10/06/2015

El Channel 4 britànic se salva (de moment) de la privatització

3 min
Shamelessés una de les sèries impulsades per Channel 4, que va néixer amb l’objectiu de donar suport a la indústria audiovisual del Regne Unit.

Barcelona“No tenim plans, ara per ara, d’eliminar el rang de servei públic a Channel 4 ni de privatitzar-la”. Una representant del nou ministeri de Cultura britànic allunyava així els rumors de canvi d’estatus per a un dels canals més icònics del Regne Unit. Però en la resposta parlamentària es recordava que, en tot cas, s’està a l’espera d’un informe de l’Ofcom -el regulador britànic, equivalent al CAC català-, previst per a aquest estiu, “abans de considerar si cal fer cap canvi en el servei públic audiovisual, entès en el seu conjunt”. Segons publica The Guardian, la intervenció dels libdems, socis de govern de Cameron, ha sigut fonamental per aturar la privatització del canal.

Mentrestant, Channel 4 presentava dilluns els seus resultats econòmics corresponents al 2014 i ho feia amb l’aval d’haver trencat dos anys de pèrdues, amb uns beneficis mínims de quatre milions de lliures. La cadena comença a recuperar-se així de la seva decisió més controvertida: deixar d’emetre Big Brother l’any 2009, quan encara era el seu principal aportador d’audiència i ingressos. Channel 4 va poder navegar dos anys gràcies a les reserves econòmiques, però fins i tot l’Ofcom va admetre la seva preocupació pel futur del canal. Amb 238 milions de lliures de reserves -i 73 milions de patrimoni en edificis, més 224 milions en drets-, el canal tenia tanmateix autonomia per a uns quants exercicis.

En qualsevol cas, els bons resultats econòmics ajuden també a allunyar el fantasma de la privatització que ha estat planant intermitentment al llarg de les dues últimes dècades. El primer toc d’alarma el va donar el govern de John Mayor el 1996. Aleshores, la moció va ser impulsada per John Whittingdale, que va ser nomenat fa poques setmanes nou secretari d’estat de Cultura al Regne Unit. El conservador -conegut per les seves declaracions crítiques amb el cost del servei públic audiovisual britànic- ja s’ha reunit amb els caps de Channel 4, però no ha transcendit el contingut d’aquestes trobades. El 2003, per a alleujament dels responsables del canal, va declarar que havia canviat de parer sobre la possible privatització de la cadena.

El moment de màxima tensió va tenir lloc al setembre, quan el Daily Telegraph va explicar que els conservadors havien tret la pols a l’expedient de venda de Channel 4 i que estudiaven desfer-se’n a canvi d’uns 1.000 milions de lliures. Vince Cable, secretari d’estat d’Empresa, va desmentir el rumor. Però una analista citada pel Guardian, Claire Enders, assegurava: “L’assumpte està viu: si es veu fum és perquè hi ha foc”. De nou, els conservadors han hagut de desmentir-ho, en aquest cas per boca d’Ed Vaizey, un alt càrrec del ministeri de Cultura.

A més, tot i que el govern va vendre Channel 5 -a Viacom per 450 milions de lliures-, la venda de Channel 4 sembla simbòlicament més complicada, ja que va ser un canal creat pel primer govern de Thatcher amb el qual es volia establir un model de relació amb la puixant indústria audiovisual del país.

Nascut el 1982, el quart canal de la televisió britànica va ser objecte de debat durant tres dècades, fins que va rebre finalment el vistiplau en trobar l’equilibri entre la voluntat de tirar endavant una cadena de servei públic i una de comercial (encara que fos propietat estatal). De fet, els ingressos de Channel 4 provenen fonamentalment de l’explotació comercial d’anuncis.

Una de les característiques del canal és que no fa producció pròpia, sinó que ho compra tot a fora -o ho encarrega-, de manera que se’l considera un dels principals dinamitzadors de l’audiovisual del país. Els informàtics, Queer as folk, Shameless, Black Books, Skins, Misfits o Utopia són algunes de les sèries que la cadena ha aconseguit exportar. I ha sigut la porta d’entrada al Regne Unit de sèries fonamentals de l’arena televisiva global com ara Los Soprano, Los Simpson, Sexo en Nueva York o Smallville, per esmentar-ne només quatre amb la lletra essa.

stats