16/10/2017

Culpar Puigdemont de l'aplicació de l'article 155

2 min
Soraya Sáenz de Santamaría, a la Moncloa

BarcelonaFa uns mesos vaig escriure que, davant del referèndum, l'Estat es trobava en situació de 'zugzwang': aquell moment en els escacs en què qualsevol moviment possible et perjudica però, ai las, resulta que no pots "passar". La novetat és que també el Govern es troba ara en aquesta situació, atrapat entre activar definitivament la bèstia amb una DUI i creuar els dits perquè la mediació arribi finalment (perquè, si arriba, no serà fins que s'hagi creuat el Rubicó) o bé deixar d'honorar el compromís amb els dos milions llargs de persones que van votar sota indignes circumstàncies.

Com es desencalla? La premsa de Madrid ho té clar: alimentant la idea que el Govern ja ha mogut la seva peça pel taulell. Només cal veure com piulava 'El País' la seva notícia sobre la carta del president català: "Puigdemont no aclareix si va declarar la independència a la resposta de Rajoy i força l'aplicació del 155". O sigui, el govern espanyol encara no sap si Puigdemont va declarar la independència o no –si ho sabés, ja haurien respost– però pitjar el botó vermell del 155 es presenta ja com a un fet inevitable, mogut per les forces del destí desfermades pels sobiranistes. És a dir, es presenta com si no fos una decisió política molt conscient i el botó no el pitgés una, ehem, falange molt concreta en ple ús de les seves facultats polítiques. Pura doctrina de la Moncloa: "És a la seva mà evitar que es facin les següents passes", assegurava Soraya Sáenz de Santamaría. Que l'Estat mirarà de recentralitzar tot el que pugui, és evident. Però molts dels anuncis que fa a través de la seva premsa orgànica ("Rajoy assumirà d'immediat el control dels Mossos amb el 155", titulava avui 'La Razón') formen part de la partida de pòquer. O suggerir Duran i Lleida com a gestor d'una Generalitat suspesa, com feia 'El Mundo' diumenge.

stats