Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Davant dels atemptats, millor informació que doctrina de la por

Que el jihadisme és barbàrie és cosa dolorosament sabuda, així que els diaris hauríem de reflexionar sobre què podem aportar al lector cada vegada que els islamistes radicals perpetren un atemptat. N’hi ha, per exemple, que opten sistemàticament per la doctrina de la por. El cas més evident, amb Tunísia, ha sigut La Razón, que aquest divendres titulava “Estat Islàmic: «Viureu sense pau ni tranquil·litat»”, on no s’aportava cap dada rellevant -que es tracta d’una guerra perpètua de terror no és notícia- i en canvi sí molta emoció. El mateix passava amb la portada del dia anterior: “Massacre jihadista a les portes d’Europa”, que inclou un menyspreu a Tunísia, que només sembla importar en tant que pròxima a nosaltres. El País i El Mundo, per exemple, coincidien amb dos titulars pràcticament idèntics: “El jihadisme ataca Tunísia, l’últim reducte de moderació” i “La jihad ataca l’últim reducte de la Primavera Àrab”, respectivament. És veritat que el periodisme ha d’interpel·lar i que la proximitat és un grau. Quan en som conscients, ens sembla injust que a la balança dels mèdia els morts tinguin pesos tan dispars, però el cert és que ens afecten també de manera dispar (i no tota la responsabilitat és dels mitjans). Dit això, amb el jihadisme convé no fer el joc d’amplificar el terror amb portades emocionals: el que fan és prou salvatge perquè la mera descripció neutra provoqui repulsa. I hi ha informació (és a dir, periodisme) a donar. Aquest divendres, per exemple, alguns diaris obrien amb les primeres detencions efectuades, amb la manifestació prevista en defensa de la pau (però alguns mitjans sempre obvien els moviments democràtics dels països àrabs) o que les navilieres cancel·len escales al país.