28/11/2016

Emblanquinant Castro amb el fregall dels Estats Units

2 min
Un retrat de Castro presideix la façana d'una factoria a l'Havana.

BarcelonaEl paper dels Estats Units a Cuba –i Llatinoamèrica en general– ha estat vergonyant. Però justificar una dictadura a partir de la figura de l'enemic exterior no deixa de ser una variació del fatigós “doncs tu més”. I, tanmateix, aquests dies han abundat absolucions mediàtiques a la figura de Castro emparant-se en aquest recurs. Com la de John Carlin, que arrenca la seva columna a 'El País' així: “Donald Trump diu que Fidel Castro va ser un 'brutal dictador'. Bé, sí, però [...] es podria atribuir el mateix adjectiu a Ronald Reagan”. Almenys Carlin –tot i qualificar el comandant de “generós”– admet que el substantiu 'dictador' és vàlid. Cosa que no s'observa en la tribuna que Juan Carlos Monedero li dedica al traspassat líder, on aquesta paraula només es fa servir per referir-se a Batista. “Es recorda més la victòria de David sobre Goliat que les més de 100 intervencions militars dels Estats Units durant el segle XX”. Malgrat les bones intencions, malgrat la necessitat de defensar-se, un dictador és un dictador. Aquí i, com diria Carod, a la Xina popular. Especialment, a la Xina popular, de fet.

Venjança!

Apareix la carta al 'New York Times' d'una dona de Nova Jersey que demana consell sobre com explicar-li a la seva sogra que la salsa de poma que porta al dinar d'Acció de Gràcies té massa sucre. L'espontània corresponsal narra que la resta de la família contribueix a l'àpat amb menges saludables i orgàniques. Al cap d'uns dies, una carta presumptament de la sogra aclareix que els néts adoren la salsa. I conclou: “Deixeu-me afegir que el seu gall dindi orgànic i molt car sempre queda ressec”. Ah, la venjança és un plat que –a diferència del gall dindi– se serveix fred. Com diu el blog @PointlessLetters, on recopilen cartes als diaris absurdes o curioses com aquestes dues d'avui, el dinar de Nadal d'aquesta família promet.

stats