Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Excel·lents notícies per als barbuts (amb bon nivell d’higiene)

Potser no s’acaba d’apreciar a la foto, però duc barba curta. Així que m’interessa bastant aclarir el següent assumpte de cara als -i sobretot les- dilectes fans d’aquesta columna. “Un estudi revela que les barbes contenen més matèria fecal que un inodor” (Telemundo), “La teva barba té tants bacteris com un vàter” ( El País ), “La barba és més bruta que un excusat” ( La Gaceta ). Són titulars que hem pogut veure aquesta setmana en edicions digitals d’arreu del món i que pertanyen al fantàstic subgènere “segons un estudi”: un paraigua que tot ho acull. El problema és que, en aquest cas, ni tan sols existeix aital estudi. L’origen d’aquesta falsa peça viral és un programa de televisió local a Nou Mèxic, en el qual un reporter prenia un grapat de mostres de barbes -sense cap pretensió de representativitat estadística- i les enviava a un microbiòleg. El científic afirmava que en algunes barbes hi havia un bacteri dels que normalment viuen als budells i, per tant, habitual a les femtes. Però d’això no se’n pot deduir que els hirsuts anem amb matèria fecal a mode de topping facial: només que hi ha presència d’un microbitxet concret que, d’altra banda, resulta que també apareix a les pells afaitades, barbameques i querubines. O sigui que, en el pitjor dels casos, aquells que decideixin igualment deixar de besar galtes desbordants de bacteris, hauran de renunciar tant als barbuts com als no barbuts. Per a la resta de població, n’hi ha prou a sospitar de les notícies “segons un estudi” que ni tan sols ofereixen l’enllaç al treball en qüestió (tot i que l’ideal, esclar, seria que el periodista es prengui la molèstia d’avaluar-ne la solidesa científica, abans de decidir si val la pena compartir-lo amb els lectors).