Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

De quan 'La Gaceta' celebrava el tancament de diaris

Entre la innoble presentació, els titulars desmanegats i uns continguts que oscil·laven entre el dolent i el pitjor, el nombre de lectors era molt limitat. La frase no és meva. Va ser escrita per Fernando Díaz Villanueva, a La Gaceta, en l'article que el mitjà va dedicar al tancament de Público. Gairebé dos anys després, la peça ha demostrat ser un bumerang que, ahir, les xarxes socials llançaven contra el diari d'Intereconomía, en el dia que s'anunciava el seu, de tancament. El mateix periodista deixava anar també un "qui riu l'últim, riu millor" que -en el més benèvol dels casos- calia qualificar de miop: era obvi que el diari d'Intereconomía no tenia gaire benzina per seguir endavant. De fet, ja llavors venia menys que Público, com l'autor de la peça devia saber. I que una cosa és saltar de tuit en tuit gràcies a portades involuntàriament còmiques i una altra vendre exemplars a un euro amb cinquanta al quiosc. He deixat escrit aquí algun cop que el tancament d'un mitjà és sempre una mala notícia. Ara bé, ho és de manera proporcional a la seva contribució al periodisme. I al debat públic serè i constructiu. "Fins mai més, Público ", titulaven aleshores. Però no busqueu la peça: curiosament, algú la va fer desaparèixer misteriosament ahir de la web de La Gaceta. La memòria històrica mai va ser el seu fort.

Al racó de pensar

ARCADI ESPADA

'EL MUNDO'

"El nostre rei opina que cal actualitzar la relació entre catalans i resta d'Espanya. És així com la tècnica oracular converteix un imaginari problema de convivència en un fet"