Publicitat
Publicitat

'La Gaceta' tira la tovallola

El diari, sota mínims d'exemplars, continuarà només en versió digital

La Gaceta ja és des d'avui només una web. El grup Intereconomía va decidir sense previ avís suprimir l'edició en paper del rotatiu. Amb tot, la notícia no ha resultat exactament una sorpresa, atès el rosari de penalitats econòmiques que arrossega el grup i que té la seva faceta més crua en el fet que a la majoria de treballadors se'ls deu més de mig any de sou. La plantilla del grup estava en vaga des del dia 16 i just acabava ahir la mobilització. Però el personal de La Gaceta ja no podrà reincorporar-se a la capçalera.

El maig del 2012 el diari va fer un ERO que es va saldar amb la sortida de 42 persones. Un any més tard, en feia fora 55 més, dels 98 que tenia en total. El diari quedava sota mínims, amb set seccions i suplements eliminats. El grup liderat per l'empresari Julio Ariza patia un nou cop, en haver de marxar precipitadament de la seu que tenien llogada a Mutua Madrileña, que ja no va acceptar més impagaments.

De crisi en crisi

El diari va ser fundat com a econòmic, amb el nom La Gaceta de los Negocios. Ariza va comprar la capçalera per al grup Intereconomía el 21 d'octubre del 2009 i el va convertir en un rotatiu generalista, amb l'objectiu de seduir l'ala més dura de la dreta. Contrari al matrimoni homosexual, antiavortista radical, defensor d'una visió centralista d'Espanya i agressiu contra el catalanisme, va apostar per cridar l'atenció: portades cridaneres, fotomuntatges i titulars estripats, com el que va dedicar encara fa no una setmana a la reforma de la llei de l'avortament: "Matar torna a ser delicte a Espanya".

Però l'estratègia no es va traduir en la creació d'una base fidel de lectors. L'evolució de les vendes ha resultat dramàtica. En els últims temps, d'un any a l'altre perdia gairebé la meitat dels seus exemplars. Tal com passa amb la televisió del grup, la capacitat de fer soroll amb les seves tertúlies altisonants i els estirabots periodístics no es correspon necessàriament amb una audiència significativa. El canal Intereconomía lluita per mantenir un exsangüe 1% d'audiència. De manera anàloga, La Gaceta estava per sota dels 10.000 exemplars des de feia mesos. Lluny dels 61.000 de La Razón, els 97.000 de l'Abc o els 122.000 d'El Mundo, els seus competidors naturals. La presència a les xarxes socials -sovint més per mal que per bé- maquillava una irrellevància al quiosc.

Les últimes xifres que va registrar van ser els minsos 8.029 exemplars venuts de mitjana a tot l'Estat durant l'agost. El mateix mes del 2012 en col·locava 19.800 i, un any abans, 33.000. Vista la tendència, el diari va decidir aquest estiu sortir voluntàriament de l'OJD, l'organisme que certifica la difusió de la premsa. Era un gest significatiu, amb ressò de tovallola tirada, ja que no disposar d'una xifra oficial de vendes suposa, a la pràctica, estar fora del circuit publicitari ordinari.

La crisi del diari es va accentuar el mes passat: els problemes econòmics que arrossegava van afectar la relació amb la rotativa de Saragossa que imprimia part de la tirada. Com a conseqüència, el diari va deixar d'arribar a Catalunya i a altres zones de la resta de l'Estat.

Intereconomía manté encara la seva emissora de ràdio i el seu canal televisiu, tot i que últimament n'ha venut el principal actiu -la seva freqüència d'emissió- al Reial Madrid perquè el club blanc pugui desenvolupar la seva TDT en obert d'abast estatal. La supressió de 9 canals de la TDT dictada pel Tribunal Suprem farà que ara encara tingui molt més difícil la seva recol·locació.

PUBLICITAT
PUBLICITAT