Publicitat
Publicitat

‘Heidi’ es fa un lífting als 40 i torna en 3D

Canal Panda estrena demà una revisió del clàssic infantil de Johanna Spyri

La Heidi tornarà a saltironar pels prats dels Alps, 40 anys després que ho fes per a tota una altra generació d’infants. Ho farà amb una nova versió de dibuixos animats en 3D que estrena el canal de pagament Panda aquest dilluns. Són 39 capítols en què, de nou, es parla de l’amistat, la família, l’amor per la natura i la protecció del medi ambient. Aquest remake està produït per Planeta Junior i s’emetrà durant les pròximes setmanes a més de cent països.

Les trames de la nova Heidi seguiran la història original, que es basava en el clàssic infantil de Johanna Spyri, escrit el 1880. La protagonista és una noia de set anys, òrfena de pare i mare, que queda sota la tutela del seu avi. El seu millor amic és el Pedro, un pastor de cabres. I l’antagonista, la mítica senyora Rottenmeier, de perenne monyo i posat enfadós: una institutriu el nom de la qual ha quedat ja com a genèric per referir-se a algú autoritari. La Clara -una noia que viu postrada en una cadira de rodes- completa la nòmina de personatges principals. Però, per a aquesta revisió, s’hi incorporen alguns personatges nous i també línies argumentals, absents en la sèrie de dibuixos animats originària.

Creada per Isao Takahata el 1974, i estrenada a Espanya un any després, Heidi va beneficiar-se del talent de diversos artistes d’ anime que van esdevenir famosos, com Hayao Miyazaki (guionista i dissenyador d’escenes), Yoichi Kotabe (creació de personatges) o Yoshiyuki Tomino (guió i storyboards ). Els 52 episodis de la sèrie van causar sensació al Japó, fins al punt que, molts anys després d’acabar, un nombre considerable de nipons escollien els Alps com a destinació turística per visitar l’escenari real dels dibuixos que van veure de petits. Fins a 156.672 japonesos van visitar la zona de Zermatt on passava l’acció, l’any 2000, en una xifra que superava de llarg la de regions equivalents adjacents. I això que, esclar, els paisatges que havien vist eren només dibuixats.

Més enllà del Japó, també va triomfar a Europa, de la mà de la cadena alemanya ZDF, que la coproduïa. Heidi va provocar una doble tendència. D’una banda, les productores japoneses van nodrir-se de clàssics europeus per fer sèries equivalents, com ara El perro de Flandes, El bosque de Tallac o Marco. Per la seva banda, les televisions europees compraven aquestes sèries que, tot i sorgir de literatura del Vell Continent, arribaven de la mà dels animadors nipons. Els nens nascuts als setanta van passar molts dissabtes a la tarda enganxats a aquestes sèries importades, en l’època en què Televisió Espanyola era l’únic canal sintonitzable.

PUBLICITAT
PUBLICITAT