L’‘Abc’ trinxa en portada els vots del 27-S
Una portada abriga les notícies que embolcalla, però alhora pot despullar un diari sencer. Ho dic per la primera pàgina d’aquest dissabte de l’Abc, en la qual es comenta la rebaixa de la qualificació del deute català per part de Standard&Poors. El grafisme mostra una mà dipositant un vot en una urna, però que un cop supera l’obertura va quedant trinxat, com en una màquina de destrucció de documents. Eloqüència pura sobre l’estima que té l’Abc al vot, símbol màxim de la democràcia: si una agència de qualificació pot convertir l’expressió d’una societat en confeti, potser hi ha un problema sistèmic que caldria denunciar. No és el cas. L’editorial es limita a dir que la CUP concep la independència “com un estable on recloure Catalunya per aïllar-la de la Unió Europea, de la democràcia liberal, dels valors de la modernitat i del camí del progrés”. Sí, ho han llegit bé, això defensa l’Abc, del qual podríem rescatar unes quantes portades ben modernes, democràtiques i progressistes, de fa ja algunes dècades.
En una altra galeria de la caverna destaca la peça de La Razón “Tamayazo a la CUP per investir Artur Mas”. La comparació sembla estrafeta: allà es va tractar de dos trànsfugues acusats d’estar untats immobiliàriament, aquí —si atorguem credibilitat al tema— es tractaria de facilitar la investidura amb uns vots prestats. En tot cas, a aquestes altures, jo ja em conformo amb una sola cosa: que deixin d’atribuir frases a Churchill que no va dir mai. En aquest cas, l’article li penja la sentència “La política és l’art del que és possible”, que va ser pronunciada per Otto von Bismarck (tot i que també s’atribueix a Maquiavel i Aristòtil). De debò: com va dir Churchill, “una consulta a Google et pot estalviar una errada absurda”.
