Publicitat
Publicitat

MITJANS PÚBLICS

Televisions d'arreu de l'Estat han viscut un 2012 de retallades, acomiadaments i protestes

L''annus horribilis' de les autonòmiques

El 2012 haurà suposat un tsunami per a la majoria de televisions autonòmiques de l'Estat. El PP va aprovar a l'abril la llei que permetia privatitzar totalment o parcialment aquests mitjans. Però el que des del govern espanyol es venia com una mesura de flexibilització per l'oposició era vist com un desmantellament del servei públic, adreçat a afavorir empreses amigues. De moment, alguns dels canals han començat a aplicar reduccions dràstiques de plantilla, la qual cosa en facilitaria la venda posterior, un cop sanejades.

Catalunya

A l'espera del contracte-programa (i amb la por de l'ERO)

El Govern ha dit per activa i per passiva que no es planteja privatitzar TV3. Però, tot i així, l'ens està en un període d'incertesa important. D'una banda, encara no té assignat pressupost per al 2013, ja que Presidència -l'organisme de la Generalitat del qual depèn la Corporació- no ha especificat quina serà l'aportació del Govern. Es dóna per fet, tanmateix, que anirà a la baixa. Ja l'any passat l'aportació a la ràdio i la televisió pública nacional es va reduir de 300 a 260 milions d'euros. La Corporació té pendent, a més, dotar-se d'un contracte programa: un instrument que li dóna estabilitat ja que fixa el pressupost per a un mínim de tres anys i, per tant, obliga el Govern a mantenir una aportació determinada. Aquest contracte-programa, però, no arribarà abans que es determini si cal redimensionar la plantilla de TV3 i Catalunya Ràdio. El fantasma de l'ERO plana sobre la ràdio i televisió pública catalana des de ja fa uns anys. El 2012 es va aconseguir esquivar gràcies a la reducció del 5% del salari que van acceptar els treballadors. Però es dóna per fet que aquest 2013 caldran mesures més dràstiques.

El consell d'administració té encarregat un informe a l'auditoria PriceWaterhouseCooper que, entre altres coses, ha de suggerir un nou marc laboral per a Catalunya Ràdio i TV3. Els representants de la plantilla -a la Corporació hi treballen unes 2.500 persones- s'han posicionat en contra de l'actuació d'aquesta consultora i denuncien que han estat exclosos del procés de discussió. De moment, en una entrevista ahir a El Punt/Avui , el nou conseller de Presidència advertia: "L'objectiu a TV3 és enfortir-la, no cap altre. I això vol dir anar prenent decisions, com una retallada de despesa, i d'una manera notable".

Illes Balears

Conflictes laborals a l'adjudicatària dels informatius

L'empresa externa a qui s'han adjudicat els informatius d'IB3, CBM, la setmana passada va comunicar a 16 treballadors que els acomiadava, després d'un acord in extremis que reduïa la xifra respecte dels 34 previstos. La resta de treballadors cobraran un 3,5% menys. El comitè considera que alguns dels redactors acomiadats ho han estat per motius ideològics i que, per tant, s'ha aprofitat la crisi per executar una "purga". La plantilla dels informatius va iniciar el 20 de desembre passat una vaga indefinida.

País Valencià

Un canvi de model que comporta despatxar dos terços del personal

A mitjans d'agost Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va aprovar un ERO segons el qual es prescindiria de 1.198 treballadors dels prop de 1.700 que tenen la ràdio i la televisió públiques valencianes. La intenció és deixar 92 persones als serveis centrals, 321 a Canal 9 i 67 més a Ràdio 9. Les primeres sortides es van produir el 30 de novembre, però corresponien només a les 25 persones que s'havien acollit a la mesura voluntàriament. El 18 de desembre es van notificar els primers 280 acomiadaments.

La dimissió, dies abans, del director general, José López Jaraba, que havia de conduir l'ERO, ha afegit més incertesa al procés. En tot cas, de moment cap responsable polític vincula l'ERO a un procés de privatització. El vicepresident i portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, José Císcar, va reiterar a l'abril, l'endemà de l'aprovació de la nova llei, que l'executiu no pensa fer ús de la possibilitat que obre la nova llei. En canvi, mesos abans, el president del consell d'administració de RTVV, Emilio Fernández, havia defensat la privatització de Canal 9, exceptuant-ne els informatius.

I de fet, seguint aquesta tesi, al maig es va tramitar el projecte de llei de l'Estatut de Ràdio Televisió Valenciana, que establia un model de finançament mixt -de col·laboració pública-privada- que suposa externalitzar tots aquells programes que no es consideren de servei públic.

Madrid

El govern de la comunitat vol deixar la televisió sota mínims

A finals de novembre, el consell d'administració de l'ens públic Ràdio Televisió Madrid (RTVM) va aprovar un informe de viabilitat que inclou la presentació d'un ERO que afectarà 925 treballadors d'una plantilla de 1.200 persones. Els treballadors van fer una vaga entre els dies 5 i 8 de desembre en què van aconseguir aturar del tot les emissions del canal autonòmic. La plantilla del canal manté un nivell de pressió elevat, mentre es negocia l'ERO. L'últim exemple va ser la irrupció d'un grup de treballadors al saló de la rifa de Nadal.

Múrcia

En coma fins que es trobi un soci privat que refloti el canal

El govern murcià va decidir que privatitzarà totalment el canal autonòmic 7RM. Mentre es resol el procés per trobar l'empresa que se'n faci càrrec, la televisió va acomiadar gairebé tot el personal -tenia 90 treballadors- i va deixar només unes emissions sota mínims, testimonials. El govern ha anunciat que la seva aportació no passarà de 15 milions d'euros anuals. Qui s'adjudiqui el canal disposarà d'aquests diners i dels que sigui capaç de recaptar en publicitat.

Astúries

La tensió política de la comunitat es trasllada a la televisió

La televisió asturiana ha passat bona part de l'any enfrontada al govern de la seva comunitat autònoma. Al març, el viceconseller de Sector Públic, Luis de la Vallina, amenaçava amb el tancament, en aquest cas per l'existència de "més de 40 demandes per cessió il·legal de treballadors".

La situació financera, a més, és complicada: arrossegava un deute de 18,9 milions, molt allunyat dels 11,3 milions que li exigia el govern. En el rerefons d'aquesta tensió hi ha la complicada situació política asturiana: durant els cinc primers mesos de l'any Francisco Álvarez-Cascos era el president del Principat d'Astúries, amb el suport del PSOE, que feia la pinça així al Partit Popular.