L’home de 95 anys que corria més que ningú (de 95 anys)

BarcelonaDiguem d'entrada que servidor no és capaç de córrer 200 metres sense panteixar els últims 195 com un doblador de cine porno en ple atac d’asma. Així que màxim #respect per Charles Eugster, un dentista britànic retirat que, amb 95 anys, ha corregut aquesta distància, en pista, esmerçant-hi només 55 segons i 48 centèsimes. El problema és com venen aquesta gesta els mitjans que s’han deixat afectar pel redundant virus de la viralitat. Per esmentar-ne només uns quants de molts possibles: “L’home de 95 anys que ha batut el rècord mundial dels 200 metres” (Abc.es), “No et perdis com aquest home de 95 anys supera el rècord de 200 metres en pista” (Europa Press), “Té 95 anys i ha assolit un rècord de velocitat” (Clarín). Expressat així, sembla que Eugster hagi avançat per la dreta el plusmarquista Ussain Bolt.

Fins que mirem la lletra petita de la notícia i aprenem que l’ancià ha batut el rècord mundial... “de la seva categoria”. Ahà: ¿I quina és aquesta categoria? Doncs la d’atletes que tenen 95 anys o més. Educat com vaig ser en la teoria de conjunts, miro de calcular quants elements hi ha en la intersecció “mascles majors de 95 anys” i “gent que fa atletisme”. No me’n surten gaires, d’aquests venerables titans. Però, esclar, encara és més magra la intersecció entre “vídeo viral” i “títol precís”.

Àlbum de titulars

“Cristiano Ronaldo envia cada mes el seu perruquer perquè pentini la seva figura de cera” (Sportyou.es)