L’ona expansiva de les eleccions ja arriba a les televisions autonòmiques

BarcelonaLes eleccions en tretze comunitats autònomes han comportat alguns relleus de poder que tindran translació en el món televisiu. Alguns canals autonòmics comencen a preparar la nova etapa. En alguns casos, però, topen amb la resistència de l’equip sortint, que posa traves a l’hora de consumar un trasllat net.

Illes Balears

Podem i Més volen repensar la radiotelevisió balear

El PP no governarà a les Balears, però durant un temps seguirà controlant IB3 mitjançant el director general de la cadena, Josep Maria Codony, militant del partit. Per rellevar aquest càrrec cal una majoria qualificada del Parlament. A la pràctica, això vol dir comptar amb els vots del PP. Com que no serà possible fer entrar un nou director general en primera votació, caldrà esperar a la segona volta, per a la qual només cal majoria simple, però que només es pot celebrar sis mesos després. L’1 de juny Codony cessava la directora de la televisió, Mar Adrián, sense oferir cap explicació més enllà d’una genèrica pèrdua de confiança.

Aquest atípic moviment ha sigut interpretat com una declaració d’intencions del directiu per demostrar que pot seguir exercint el càrrec amb el nou escenari polític. En tot cas, tant des de Podem com des de Més són partidaris d’estudiar què cal fer amb IB3 i aleshores nomenar el seu màxim gestor en funció del model escollit, més que no pas seguir el procés a la inversa.

A més, el líder balear de Podem, Alberto Jarabo, és un documentalista i cineasta, la qual cosa fa que se li suposi un interès addicional en la qüestió televisiva (i un model pensat de servei públic). Mentrestant, l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB) ha demanat ser present amb veu i vot a la reunió del pacte de Govern en la qual s’esculli el futur director general de l’ens de ràdio i televisió pública. I sobre la taula hi ha també el retorn del 3/24 i del Super3/33 a les Balears, que van caure per culpa del dividend digital.

País Valencià

Ressuscitar Canal 9 i fer-ho aviat, prioritat del nou govern

El 9 d’octubre és la data escollida per reprendre les emissions de Canal 9, interrompudes el novembre del 2013 a instàncies d’Alberto Fabra. El principal obstacle és l’administratiu i legal, ja que la radiotelevisió pública valenciana està encara en fase de dissolució. A més, entrevistat per TV3 divendres passat, el futur president de la Generalitat, Ximo Puig, es va comprometre a “treballar des del primer dia per aconseguir la reciprocitat de les emissions” amb la cadena pública catalana. De moment, TV3 va oferir fer uns informatius propis i en valencià, servits mitjançant desconnexió, en una proposta que encara no ha rebut resposta.

Madrid

Ciutadans podria imposar un sistema de majories reforçades

Amb el prestigi sota mínims, a joc amb l’audiència, Telemadrid és un dels assumptes que Ciutadans ha posat en el seu cartipàs de condicions al PP a canvi del suport necessari perquè Cristina Cifuentes sigui la presidenta de la Comunitat i el PP retingui el poder. En concret, demana la seva despolitització i aposta per un sistema de majories reforçades a l’hora de nomenar-ne els gestors. Però si realment s’aplica el sistema de dos terços, aleshores caldrà comptar amb els vots del PSOE. És el que reclama el líder dels socialistes madrilenys Ángel Gabilondo, que exigeix un candidat de consens per a una televisió que va viure la legislatura passada el seu moment més traumàtic, amb l’acomiadament improcedent de la majoria dels treballadors.

Castella-la Manxa

A punt per fer dimitir el polèmic director Nacho Villa

La comunitat ha virat al vermell i això implicarà un relleu en una televisió que ha anat enllaçant polèmiques els últims anys. El nom clau aquí és Nacho Villa, ex número dos de Federico Jiménez Losantos, que ha comandat la televisió des del seu càrrec de director. El futur president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ja ha anunciat que cessarà Villa “immediatament”. En una intervenció al programa Al rojo vivo, de La Sexta, titllava Villa d’exemple d’“immoralitat informativa” i d’haver fet que la comunitat patís els últims anys “feixisme informatiu”.

Extremadura

La graella hipotecada durant dues temporades

El canvi a Extremadura no se li ha posat gaire bé a l’equip de José Antonio Monago: els responsables de la televisió de la comunitat han tancat un contracte amb Factoría Plural -una companyia radicada a Saragossa- per a la producció de la graella del canal els pròxims dos anys. D’aquesta manera, els populars deixaran hipotecada bona part de la programació.

Aragó

Podem vol introduir canvis a la televisió de la comunitat

Un dels esculls per a l’acord -previsible- entre el PSOE i Podem és precisament la televisió aragonesa. La pretensió del partit de Pablo Iglesias és que el consell d’administració sigui plural, revocar l’externalització dels serveis informatius, millorar les condicions laborals i despolititzar la ràdio i la televisió públiques. Javier Sada, per part del PSOE, va negar que l’ens estigués polititzat.

Múrcia

Una nova temporada amb una productora pròxima al PP

A l’espera que es concreti un plausible acord entre el PP i Ciutadans perquè els primers retinguin el poder a Múrcia, la televisió tira pel dret. L’1 de juny va estrenar nou logotip i programació. Però també ha topat amb esculls: aquest dimarts el Suprem anul·lava l’ERO escomès per la corporació pública, que es va traduir en 28 acomiadaments. La gestió del canal està en mans del grup Secuoya, considerat pròxim al Partit Popular, que té un contracte signat amb el qual s’assegura la gestió del 2015 al 2018.