Publicitat
Publicitat

Mariola Cubells: "Estic farta de periodistes que no mereixen aquest nom"

Quan va abandonar el mitjà televisiu, tipa d'algunes pràctiques, se'n va endur una cosa: una agenda d'amics i contactes. Són els que li expliquen les interioritats actuals de la televisió, que ella revela en els seus llibres, sempre crítics amb les cadenes

Explica que volia ser papallona, però veia com s'estava transformant en cuc. I assumint decisions que l'allunyaven del que ella volia ser quan volia ser periodista. I així, fa deu anys, va decidir deixar de fer televisió. Actualment treballa de crítica televisiva -a la SER, entre d'altres- i ara presenta el seu quart llibre sobre el mitjà ¿Y tú qué miras? (Roca Editorial).

En el llibre descrius com la por -de perdre la feina, la casa, a quedar fora del sistema- és un dels motors que fan rutllar la televisió...

És una peça clau. I no és només por de perdre la feina. Com deia Orson Welles, alguns tenen por de perdre la piscina. També és un dels motors de la manipulació informativa: el sistema t'ho demana i la por de quedar-ne fora fa que assumeixis com a normals coses que no ho són en absolut.

És un sector que es lleva quan el mòbil avisa que han arribat les temudes audiències del dia anterior.

T'ho condiciona tot, per bé o per mal. Darrere la dada d'audiència hi ha milions d'euros. Cada dia el xiulet et dóna una dada i, al darrere, hi ha tot un món pervers. La televisió no hauria de ser un negoci més: és un bé cultural. No tot s'hi val. Aquí es diuen bestieses en determinades televisions privades i públiques i no passa res. El paraigua pervers de la llibertat d'expressió aixopluga a tothom.

¿No tenim la televisió que ens mereixem? L'audiència mana, diuen...

Es tracta d'un dels pocs negocis en què l'oferta condiciona la demanda. L'espectador és a casa, indefens, i confecciona el seu menú televisiu a partir del que li ofereixen. I, esclar, si ofereixen un material que apel·la als impulsos primaris que tots tenim i que és molt fàcil de digerir... doncs ja ho tens. La televisió està feta en laboratoris perquè no en puguis desviar la mirada. I acostumes la mirada i la retina a un producte facilot.

Cal cinisme per treballar-hi?

Sí, per fer segons quina televisió, per descomptat. I cal també una certa esquizofrènia, tot i que no m'agrada el terme, en el sentit de dissociar i fer que un hemisferi treballi per una banda i l'altre per l'altra. Si no t'ho muntes així, et tornes carabassa. Tinc molts amics que treballen en aquest tipus de formats i estan malament del cap: l'audiència, treballar a contracor dels teus valors, l'estrès, la pressió... Això et corca.

Què en penses dels treballadors de Canal 9 que protesten ara per la manipulació informativa que han acatat tots aquests anys?

El tema em té on fire . Vaig treballar-hi molts anys i hi tinc gent que m'estimo molt. Gent que ha treballat en la xicoteta i paupèrrima indústria valenciana. Tot arrenca quan arriba Zaplana, que arracona aquells veterans de la casa que no eren mal·leables. I es triplica la plantilla: l'hereta el PP amb 600 treballadors i acaba amb 1.800, de manera que ara volen passar per bombers els que han sigut els piròmans. I tot amb una direcció patètica, que inclou des d'escàndols sexuals fins a manipulació informativa i una pèssima gestió econòmica. És així que arribem a l'ERO, en què el 98% de la gent que es queda és afí: gent que ha callat sempre i ha consolidat el model que tenim. Quan se n'ha decretat el tancament ha sigut l'únic moment de la seua vida professional en què han eixit al carrer i han reconegut que havien sigut dolents.

L'ERO va fracturar la televisió?

Quan van acomiadar 1.200 dels seus treballadors, cap dels altres va sortir a defensar-los. Se suposa que havien de perdre la dignitat per conservar la feina. Però han acabat perdent la dignitat i la feina. No estic disposada a lluitar en el mateix bàndol. Estic farta de covards, de sicaris, de mercenaris. Estic farta de periodistes que no mereixen aquest nom. Sense l'aquiescència d'aquesta gent durant 20 anys consentint el model informatiu dels caps, probablement Fabra no s'hauria atrevit a tancar-la perquè, entre altres coses, no hauria caigut l'audiència a un 3%.

Defenses que no és tanqui?

Defenso el servei públic, però la tele que teníem no la vull: així de clar. Només la vull si es pot canviar.

Els que celebren el tancament de Canal 9 posen ara la proa contra TV3. Creus que està en perill?

No, no, no... Amb tots els seus problemes, TV3 ha aconseguit un model de televisió que els ciutadans catalans defensarien. Això és bàsic. Un govern sap quina societat civil té i fins on està disposada a aguantar.

I TVE? També li cau l'audiència i pateix desprestigi informatiu.

En poc més d'un any s'han carregat tot el que havia consolidat Fran Llorente a informatius. No ens mereixem aquesta presa de pèl i estafa, perquè s'ha demostrat que sí que es podien fer les coses d'una altra manera. Jo pensava, en la meva ingenuïtat, que no es podia tornar a enrere, però veig que m'he equivocat.

Al llibre la teva bèstia negra són els programes de testimonis. Per què?

Per una qüestió personal. Perquè vaig treballar-hi i és la feina més bruta. Has de forçar la màquina per aconseguir que gent més dèbil que tu, en tots els sentits, es deixin enamorar per tu. La gent diu: "Oh, és que hi van voluntàriament". Ui, definim abans voluntàriament . Són gent que es deixa obnubilar per la televisió i que tu utilitzes en benefici propi perquè t'ompli com més minuts de televisió millor.