22/06/2017

És una entrevista a vuit bandes encara una entrevista?

2 min
portada pais 22/6/17

BarcelonaVuit diaris europeus ofereixen una entrevista conjunta al president Emmanuel Macron. A Espanya, l'assumpte el publica 'El País', que està enamoradíssim del nou inquilí de l'Elisi, sobretot si li serveix titulars com: “Desitjo contenir l'auge dels extremismes i la demagògia”. No costa gaire llegir-lo en clau de regalet a Sánchez, a qui el diari ha acusat de cometre tots dos pecats. Tan cuqui està el diari felipista amb el gal –amb minúscules, s'entén– que, davant la sortida de quatre ministres afectats per investigacions sobre conductes irregulars, aconsegueix positivitzar l'assumpte: “Macron remodela el govern i nomena més dones ministres després de la dimissió dels investigats”.

Però érem a l'entrevista. Veig que el 'Guardian' evita la fórmula de preguntes i respostes. Em sembla més raonable, perquè en realitat, quan són vuit reporters els qui formulen les qüestions, no tinc clar si som davant una entrevista o bé una roda de premsa restringida. A la peça d''El País' hi llegeixo 14 qüestions a Macron. Toquen a 1,75 per a cada reporter. La culpa, esclar, no és dels periodistes –el diari de Prisa té a París un gran corresponsal, Marc Bassets–, sinó de com els mitjans estan perdent capacitat d'imposar les seves condicions als polítics. I de com la premsa aleshores dissimula davant el lector les constriccions que no ha pogut superar. En una entrevista a vuit veus és difícil repreguntar, el fil conductor no el controlen els periodistes i costa molt inserir-hi preguntes incòmodes. Però és complicat renunciar a una exclusiva, encara que et facin jugar amb una mà lligada a l'esquena.

Quan Mariano Rajoy surt fent el plasma, tothom se'n fum a la cara (o al píxel). Però hi ha tàctiques més subtils que, en el fons, tenen un resultat similar: posar bastons a les rodes a la fiscalització del poder per part de la premsa.

stats