Publicitat
Publicitat

Mart, tenim un problema

El xou que vol enviar homes al Planeta Vermell suma incerteses i crítiques

Es va anunciar com el reality més ambiciós de la història: enviar una colònia d’humans a Mart i finançar la missió explotant-ne els drets televisius arreu del món. Amb un petit detall: el bitllet només és d’anada, perquè els participants accepten esgotar els seus dies a l’estació espacial que s’instal·li sobre el Planeta Vermell. Però, quan encara falten molts anys per imaginar un hipotètic compte enrere, al programa Mars One se li acumulen els problemes.

El focus de la polèmica ha sorgit arran d’una entrevista concedida per Joseph Roche, un dels cent finalistes seleccionats, al portal Medium.com. Antic científic de la NASA, va omplir la sol·licitud per curiositat i es va trobar, molt més de pressa del que semblaria lògic, en la privilegiada llista de cent finalistes. “Quan ingresses a la Comunitat Mars One comencen a donar-te punts. Aleshores, reps punts per cada fase superada, però de manera arbitrària. I l’única manera de guanyar més punts és comprar marxandatge seu o fent donacions”. Roche denuncia també que el procés de selecció va ser molt lax: només un examen mèdic general i una prova psicològica a través de Skype. De fet, tot i ser un dels finalistes, assegura que en cap moment ha parlat personalment amb ningú que representi de manera directa l’organització.

No és l’únic núvol que enteranyina el futur d’aquest projecte. Els impulsors havien anunciat que tenien al darrere el suport d’Endemol, la popular productora holandesa, que havia de convertir la missió en un vendible i lucratiu programa de televisió. La idea era finançar-se en part amb el que les televisions d’arreu del món paguessin per aquests drets, començant per la selecció, la preparació dels marcians adoptius, el viatge i la colonització del planeta. Però el contracte amb Endemol no s’ha signat i Mars One admet que, de moment, no tenen ningú que pagui pel programa que explicarà la selecció final entre aquests candidats, la qual cosa fa dubtar sobre si realment podran recaptar els 6.000 milions de dòlars pressupostats per la missió. Una estimació, per cert, que també ha sigut contestada: la NASA creu que calen 35.000 milions per poder viatjar a Mart. Mars One es defensa argüint que el viatge només d’anada simplifica molt els costos.

El projecte encara suma una altra veu contrària. El físic -i Nobel- Gerard ‘t Hooft va col·laborar en una fase inicial del projecte, però se’n va desentendre i ha explicat que plantejar un viatge a deu anys vista és inviable i que fer-ho a 100 anys vista és més realista. Els impulsors asseguren que cap al 2020 enviaran una primera missió no tripulada a Mart i que cap al 2027 haurien de poder fer enlairar el coet que ha de transportar els primers humans de la teòrica colònia marciana.

Els responsables del programa han distribuït una entrevista del director general de Mars One, Bas Lansdorp, en la qual es defensa de les crítiques. “¿És realment un fracàs si fem aterrar la nostra primera tripulació dos, quatre, sis o fins i tot vuit anys tard? -es pregunta-. Jo estaria orgullós si poguéssim fer-ho realitat”. L’ARA ha intentat contactar amb els organitzadors al llarg de l’últim any, però només ha obtingut respostes prefabricades. Tampoc ha pogut identificar un interlocutor amb noms i cognoms.

Àngel Jané, el finalista català

Un dels 100 finalistes que pugna per una de les 24 places per a l’expedició és Àngel Jané, l’únic català entre els seleccionats. Pare d’una filla de 4 anys, aquest aficionat a les motos defensa a l’ARA la integritat del projecte: “He superat revisions mèdiques extenses, tests psicotècnics, una entrevista personal amb Norbert Kraft i un examen de coneixements sobre la història del planeta Mart, geologia i tots els viatges a Mart des dels anys 60”. Assegura que no ha comprat cap punt i creu que el procés de selecció és transparent. Assegura que el seu somni és “donar valors a la joventut, que siguin ells mateixos”.

Jané, de 39 anys, manté un videoblog i vol fer un llibre. Fins l’any passat era tècnic de software aplicat a l’energia solar. Actualment està a l’atur.