Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

El “marxo, però perquè vull, eh?” dels consellers madrilenys

L''Abc' suggeria amb un titular que la dimissió de Figar i Victoria era un acte de generositat

Tothom sap que quan el porter de la discoteca, de dos metres d’envergadura i cara de pomes agres, avança cap a tu amb pas decidit és el moment d'apurar el gintònic i dir: “Marxo, però perquè vull, eh?”. (I tocar el dos tan de pressa com ho permeti la dignitat, esclar). En política –i en mèdia– acostuma a passar el mateix amb les dimissions. “Salvador Victoria i Lucía Figar avancen la seva sortida per facilitar el govern de Cifuentes”, explica 'Abc' en portada. Quina generositat! Però resulta que el cap dels dos consellers madrilenys –imputats per l’operació Púnica– era una de les condicions de Ciutadans per prestar suport a la candidata del PP. El diari, de fet, remugava a l’editorial contra l’estratègia riverina: “La fragmentació del vot comença a mostrar el seu pitjor vessant, el del mercadeig de condicions i lideratges de minories de bloqueig i majories inestables”. Sigui com sigui, eren titulars molt més precisos els d’'El País' –“Cifuentes va demanar a Rajoy la dimissió dels consellers del PP a Madrid”–, 'La Razón' –“Génova va trucar a Aguirre perquè dimitissin els dos imputats”– o l’ARA –“El PP fa dimitir dos consellers de Madrid per pactar amb C’s”–. Però, com és ben sabut, l’últim servei dels diaris afins als partits de la seva corda és evitar als polítics ejectats que es vegi la marca de la sola de la sabata a la part del darrere dels pantalons.

Àlbum de titulars
“Les estrelles del porno a Califòrnia hauran de dur ulleres protectores a les pel·lícules per a adults” (Vozpopuli.com)