Després d'haver vist com, durant el seu mandat, Aznar maldava per créixer en estatura política -l'ombra de González era allargada- i entrar a la història, ara assistim a un bis d'aquell mecanisme, amb estridències com la de demanar que Mas vagi a la presó si convoca la consulta. I sí, aconseguia ressó mediàtic, però poc entusiasta. Només La Vanguardia recollia el tema en portada. I, per fer-ne un tractament crític, li dispensava el calbot reservat a qui gosa desmoderar les aigües del debat català. Pilar Rahola, a l'interior, l'acusava de ser un "Johnny [el que va agafar el fusell] amb bigoti, que llança amenaces explícites des de la gorja profunda de la seva jubilació poc jubilada". El Periódico l'obsequiava amb quatre estrelles vermelles, la màxima puntuació negativa, però ho resolia amb una pàgina esquerra, com l'ARA, sense crida en portada. Fins i tot El Mundo , habituat a consignar cada abdominal aznarívol, cada estirabot polític hipermusculat, en aquesta ocasió hi tirava serradures: el tema apareixia en uns baixos a l'esquerra, sense foto, i amb un titular ("Aznar crida a «aplicar la llei» a Catalunya") que jugava al Tabú i evitava parlar de presó, garjola, trena, calabós o masmorra. A dins, un editorial el justificava, sí. Però unes pàgines més enllà, el director de l'edició catalana, Álex Sàlmon, el criticava obertament. "A Catalunya, la bicha és José María Aznar. O tot el contrari", deia. No només a Catalunya: també a El Mundo es notava ahir la polarització que -amb permís de Pedrojota- genera el personatge.
Al racó de pensar
JOSÉ MARÍA CARRASCAL
ARTICULISTA DEL DIARI 'ABC'
"Solbes és un ignorant, un cínic, un deslleial. Calli d'una vegada"
