No fos cas que examinéssim les causes profundes del terrorisme

Està la premsa espanyola desconeguda. Si ahir els parlava de com 'El Mundo' renyava la UDEF per les seves filtracions, avui toca consignar com l’'Abc' està estovat amb la cosa terrorista. Bona part dels diaris obria amb la mateixa foto: un grup de policies compacte, fornits, amb passamuntanyes i metralladores. Poca broma, en definitiva. I una imatge adequada per il·lustrar la declaració del dia, que va ser l’“enough is enough” de la primera ministra Theresa May. En canvi, l’'Abc' s’oblidava de la consigna d’explotar la por –una por que si bé l'estadística d'incidència hauria d'ajudar a contemporitzar, és comprensible per l’efecte multiplicador que el jihadisme aconsegueix amb les seves salvatjades– i justificar així l’adopció d’un estat policial. El rotatiu tirava de veta sentimental: “Commoció al Regne Unit quan falten tres dies per a les eleccions”, amb foto d’una policia amb bombí i ram de flors a la mà consolant una ciutadana. El contrast el marcava ‘La Razón’ i el seu “Prou!” en vermell, sense cometes ni res, fent-se seu, per tant, el missatge de la Premier.

És obvi que calia recollir la declaració de May, segons la qual s’ha estat massa transigent amb els extremistes. Però assumir-la com a pròpia és perdre la perspectiva. La conservadora s’enfronta aquesta setmana a unes eleccions i, segons les últimes enquestes, la cosa li anava d'un pèl. Colpejar els timbals de guerra és una manera d’aglutinar vot espantat i, sobretot, una via d’esquivar una qüestió fonamental: la relació entre intensitat terrorista i política exterior britànica. Cridar “prou” pot ser una manera d’esbravar-se col·lectivament. Però no ataca les causes profundes que generen aquest sinistre degoteig de ciutadans del país –perquè el problema no són els refugiats– que descarrilen del sistema (i d’algunes coses més) per acabar cometent, en nom d’una religió, aquests execrables atemptats.