Paracetamol contra els referèndums
Barcelona'El País' dedica aquest diumenge un dossier a "La febre dels referèndums": la presa de posició ja està presa des del títol. I el subtítol ho confirma: "El Brexit mostra els perills de la democràcia directa si s'usa amb finalitats partidistes. Més consultes no signifiquen més governança". Hi escriuen Carlos Closa, David Altman i Mary Beard. Tots tres fan bons articles, però s'hauria agraït algun contrapunt, per allò de la pluralitat. Perquè, al capdavall, si es desacredita el resultat del Brexit i s'usa per debilitar els referèndums, algú podria estar temptat també d'erosionar les eleccions parlamentàries recordant que van perpetuar Berlusconi. O han col·locat l'ultradretà Viktor Orbán com a primer ministre d'Hongria. O que potser ara situen Trump a la Casa Blanca. Etcètera.
¿Febre dels referèndums? Més aviat febrada 'contra' els referèndums. Al mateix diari, John Carlin es lamentava del Brexit l'endemà de saber-se els resultats: "Les decisions de l'Estat són totes debatibles, però exigeixen que els qui les prenen posseeixin un mínim de responsabilitat cívica i un mínim coneixement de com funciona l'Estat". O l'editorial de 'La Vanguardia' també d'aquella setmana, que criticava la mera celebració de la consulta: "Pocs estats utilitzen a la lleugera els referèndums. Governar un Estat, i més amb el pes global del Regne Unit, no és aplicar preses de decisions més pròpies d'una comunitat de veïns que d'una gran potència".
Però sospito que tot aquest paracetamol contra la febrada referendària té alguna cosa a veure amb el fet que Escòcia vol votar de nou la seva independència del Regne Unit. I, si aquesta via prospera, donarà ales renovades a la consulta catalana. Vaja, que les dosis d'antipirètic contra els referèndums que ens arribaran dels diaris seran de cavall.
