Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Passarel·la a la força per a les polítiques

“Les dones són protagonistes del relleu al capdavant de les institucions, resultat del 24-M i dels pactes”, diu l’avanttítol d’una doble pàgina a La Vanguardia. El que hi ha, sota el títol “Canvi d’armari”, són dotze fotos de cos sencer de dotze càrrecs electes femenins -sis que arriben i sis que marxen- i un comentari sobre el seu estil a càrrec de l’editor de moda de Marie Claire. Algunes de les perles que es poden llegir són: “Com més trista estigui, més bé vestirà” (Rosa Díez), “És guapa i sensual, però ho confon a anar sexi, de catwoman, i no li cal” (Francina Armengol), “Les seves samarretes amb missatge funcionen, jo les incorporaria a l’uniforme institucional” (Mónica Oltra), “Té cos per a aquestes americanes i els pantalons ajustadets” (Uxue Barkos) i, la meva preferida, “És una motard tancada en un cos institucional” (Teófila Martínez). Per intentar compensar-ho (vanament), de cadascuna s’inclou una valoració d’un professor de ciència política, que en la majoria de casos és més breu que l’apunt de moda. La peça és a la secció de política però les fotos ocupen el 70% de la pàgina: amb això ja està tot dit. L’estil en el vestir comunica i, tenint en compte que la política passa per la creació de relat, és pertinent analitzar el missatge que els polítics emeten amb la seva roba. Però aleshores cal sotmetre a aquesta desfilada forçosa també els homes, perquè de les samarretes reivindicatives de David Fernàndez als vestits tibants de pit d’Albert Rivera hi ha tot un món per córrer. En clau femenina, hauria aportat més als lectors el següent: passar comptes amb les sis que marxen per la seva acció de govern en favor de la igualtat de drets i oportunitats per a les dones. I explicar, de les que vénen, quines propostes tenen en aquesta matèria.