Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

‘Paul is not dead’ (o com reciclar velles llegendes urbanes)

Si s’haguessin pres la molèstia de mirar el compte de Twitter de Wikileaks haurien vist com, hores abans de publicar ells la peça, desmentien el rumor

La suposada mort de Paul McCartney el 1966 -i posterior substitució per un doble- és una de les llegendes urbanes que, com la de la noia del revolt a la carretera, tothom - millennials exclosos- deu haver sentit. Per això sobta que mitjans com l’ Abc, Periodista Digital o Clarín se l’hagin empassada en ple 2015 només perquè venia amb el presumpte aval de Wikileaks. L’enganyifa va sorgir de la web mexicana Excelsior: assegurava que la web especialitzada en filtracions tenia una acta de defunció que demostraria que el baixista dels Beatles va morir en accident de trànsit. “Wikileaks demostrarà que Paul McCartney va morir el 1966”, deia una notícia de l’Abc.es. Si s’haguessin pres la molèstia de mirar el compte de Twitter d’aquesta organització haurien vist com, hores abans de publicar ells la peça, desmentien el rumor amb una piulada. Bons temps, per tant, per al reciclatge: podem treure la pols als albiraments d’Elvis Presley o l’autòpsia de l’extraterrestre de l’Àrea 51, només invocant Wikileaks. Tremola, Iker Jiménez!

Un equilibri difícil

Agafeu un ítem d’aquesta llista: estudien, no descarten, investiguen, sospiten, creuen. I ara un altre d’aquí: un atac terrorista, una porta deficient, un infart, un ictus provocat per prendre cocaïna, unes revisions insuficients perquè es tractava d’una línia de baix cost, una depressió, un brot psicòtic, una separació sentimental. Segur que algun mitjà o altre ha escrit/radiat/televisat la combinació que us hagi sortit. Heus aquí un (altre) difícil equilibri: la necessitat d’explicar les possibles causes versus el perill de fer especulacions gratuïtes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT